Resultats de la cerca

Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’atletisme s’utilitzà com a pista…

Inaugurat el 2003 en la seva primera fase, consta d’un pavelló poliesportiu cobert, una àrea aquàtica amb sis piscines tant interiors com exteriors, sala de fitnes i musculació, i dues sales d’activitats dirigides La Federació Catalana de Basquetbol i el Collectiu Esport per a Tothom CET 10 participen en la gestió d’aquest complex de titularitat municipal

És denominat també Accentennis Hospitalet i està gestionat conjuntament per la Federació Catalana de Tennis, que hi té la seu del seu Centre Internacional de Tennis, i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat És també la seu del Club Tennis l’Hospitalet, que hi té establerta la seva escola de tennis Disposa de divuit pistes de tennis de terra, quatre pistes de pàdel, una sala de fitnes i una piscina exterior

El 1955 fou un dels fundadors de la Societat de Pesca Esportiva Verge del Vilar, de la qual fou president a partir del 1969 Després d’haver ocupat diferents càrrecs a les federacions gironina i catalana de pesca, el 1972 formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Pesca El 1973 ajudà també al naixement del Club Hoquei Blanes

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya , i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis

Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Practicà el tennis al començament dels anys vuitanta, època en què s’aficionà a la fotografia El 1982 començà a publicar en revistes especialitzades com Intertenis , Tenis Español i Supertenis El 1985 inicià les seves collaboracions a Mundo Deportivo i el 1990, centrà la seva activitat fotogràfica en els partits i entrenaments del primer equip del Futbol Club Barcelona El 1991 començà a collaborar a La Vanguardia i El Periódico , i a partir del 1998 s’integrà en la plantilla de fotògrafs d’aquest darrer diari Cobrí quatre Jocs Olímpics 1992, 1996, 2000, 2004, tres Copes del Món 1994, 1998,…

És coordinador del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida, on imparteix classes de didàctica de l’educació física i de l’esport Des del 2000 és coordinador pedagògic de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat d’Horta de Sant Joan i fou promotor dels jocs tradicionals a la festa del Mercat del Centenari d’Amposta Collaborà en diversos llibres i revistes i fou comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals També és especialista en conflictologia en l’esport, a més d’assessorar diversos clubs esportius

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director