Resultats de la cerca

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del Palau…

Fou redactor de la revista esportivohumorística Papitu i, a partir del 1922, Xut Creà la publicació Orsai 1924 També collaborà en La Barrila Deportiva 1924, on signava amb el sobrenom de Quirova o K Melo

Aficionat al motociclisme de muntanya, el 1966 organitzà el I Trofeu Ramon Monsonís, en memòria del seu fill desaparegut en accident de moto Aquesta competició de motocròs tingué lloc al circuit El Cluet, els primers anys en la categoria de 250 cc i, a partir del 1973, en la de 125 cc, i fou puntuable per al Campionat de Catalunya 1967, el Campionat d’Espanya 1969-72, el Campionat d’Europa 1973-74 i el Campionat del Món 1975-86 L’any 1969 participà en la creació del Moto Club Segre, que presidí 1969-91

El 1952 entrà a la junta directiva del Club Natació Sabadell i el 1953 en fou designat president Des d’aquest càrrec construí una nova piscina inaugurada el 1959 Amb la contractació de l’entrenador holandès Kees Oudegeest catapultà el club a la primera línea de la natació catalana i estatal Fou designat vicepresident de la federació catalana 1961 i, ja des del seu càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell 1964, promogué la construcció de la primera piscina olímpica de la ciutat 1966 Fou president de la federació catalana 1969-73 Li fou concedida la medalla extraordinària al mèrit…

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…

El 2001 formà part del grup fundador del Club Ciclista Martorelles, que presidí Sota el seu mandat s’inicià la celebració de la marxa cicloturista Melcior Mauri Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08, de la qual impulsà l’equip de pista de categoria UCI Catalunya Team i la xarxa de centres de bicicleta tot terreny Posteriorment fou coordinador de circuits tancats de ciclisme dins del Pla Estratègic de la Bicicleta

Entre les seves obres hi ha la construcció del Camp Nou del Futbol Club Barcelona 1954, juntament amb Josep Soteras i Llorenç Garcia-Barbón

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Pioner de la psicologia i la psiquiatria a Catalunya, ocupà diversos càrrecs en la docència universitària i la pràctica de la psicologia, a més d’intervenir en iniciatives científiques, com la codirecció amb Joaquim Xirau de la Revista de Psicologia i Pedagogia 1933-37 En relació amb aspectes de la psicologia de l’esport, el 1937 publicà la conferència “Influència de la cultura física en la formació ètica de la joventut” Exiliat el 1939, s’installà definitivament al Brasil, on va publicar Futebol e Psicologia 1964 Conrad Vilanou i Xavier Laudo van escriure Emili Mira i els orígens de la…

S’inicià com a caricaturista a la secció d’esports del diari La Prensa i a Vida Deportiva durant la primera meitat dels anys quaranta Treballà a Barcelona Deportiva i participà en la creació dels setmanaris Dicen 1952 i Lean 1954, el primer dels quals dirigí fins el 1975, i entre el 1977 i el 1981, en una segona etapa Els anys vuitanta collaborà en Mundo Deportivo Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991