Resultats de la cerca

Formà part de la junta directiva del Centrte d’Esports Sabadell i n’ocupà la presidència 1946-49 quan l’equip acabava d’ascendir a primera divisió per segona vegada a la història

Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom

Treballà en setmanaris esportius humorístics sorgits durant la dècada de 1920 Fou redactor de Xut , però el 1924 l’abandonà per desavinences amb la direcció Fou un dels fundadors d’ Orsai 1924, La Barrila Deportiva 1924 i el Sidral Esportiu 1925 Firmà amb pseudònims com Quicoff Plongeon i Claudi Pitoff

Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

Treballà en el Liceu Escolar de Lleida, i fou un dels primers promotors de l’esport infantil Fomentà el futbol i fou l’introductor de l’atletisme a les comarques de ponent Als camps d’esports de Lleida, organitzà el Campionat de Catalunya d’atletisme 1920 amb Epifani Belli i els primers campionats de futbol infantil 1922 Publicà, per encàrrec de la Joventut Republicana de Lleida, L’entrenament per a l’atletisme 1921

Soci de l’Esport Ciclista Barcelona des del 1946, formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1962-2001 Impulsà la creació de la Setmana Catalana de Ciclisme 1963 i de l’Escalada a Montjuïc 1965, i collaborà en les arribades del Tour de França a Barcelona i en els Campionats del Món celebrats a Barcelona 1973, 1984 Creà l’escola de ciclisme del club i equips de categories inferiors i amateurs Rebé la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona i la insígnia d’or de les federacions espanyola i catalana de ciclisme El 1991 creà l’empresa Ciro Sport, propietària de la marca de roba…

Llicenciat en Periodisme i màster en Direcció de màrqueting estratègic d’entitats esportives, el 1996 ingressà al departament de premsa i relacions públiques del Futbol Club Barcelona, que dirigia Ricard Maxenchs D’aleshores ençà ha ocupat diferents responsabilitats, com ara coordinador de l’àrea de penyes 1997-98, adjunt a l’organització dels actes commemoratius del centenari del club 1998-2000 i coordinador de l’àrea de comunicació i relacions públiques 2000-01 Des del setembre del 2001 és cap de premsa del FC Barcelona i des del novembre del 2002 dirigeix Barça , revista oficial del club

S’inicià a Solidaridad Nacional , on cobrí diversos esdeveniments esportius, com els Jocs Olímpics de Londres 1948 Fou fundador i redactor del setmanari esportiu Olimpia 1952 i corresponsal de Marca a Barcelona 1957-80 Exercí de redactor i subdirector en el diari Sport la dècada de 1980 Fou cap d’esports a Ràdio Barcelona 1961-71 i Ràdio Nacional d’Espanya 1971-80 A la segona meitat dels anys vuitanta fou vicepresident de la Federació Catalana de Boxa Com a promotor esportiu, organitzà el Cinturó Ciclista Internacional 1959 Produí diversos films de temàtica esportiva, com Los ases buscan la…