Resultats de la cerca

Inicialment fou installada dins el marc del Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr Melcior Colet 1986 El nucli fundacional de la biblioteca fou el fons bibliogràfic recuperat el 1983 per la Generalitat de Catalunya, format per obres d’esports dels segles XVI al XX procedents de la Comissaria d’Esports de la Generalitat Republicana, que havia pertangut al Gimnàs Colón de Barcelona Després de la Guerra Civil, el fons fou traslladat al Comitè Olímpic Espanyol i posteriorment es diposità a la biblioteca de l’INEF de Madrid La biblioteca rebé donacions d’esportistes…

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i dirigí la secció…

Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962

Començà treballant a la casa Gaumont de fotografia i cinema de Barcelona Al cap de molt poc es formà a la sucursal de París Fou un dels pioners de la fotografia aèria catalana i fou el fotògraf oficial de l’aeròdrom Canudas 1920-33 També fou pioner del cinema català, al qual es dedicà exclusivament des del 1933 Produí algun repotatge esportiu, entre els quals Fabricación de pelotas para el deporte de la cancha 1920, Carrera internacional de voiturettes Premio Peña Rhin 1921 o Campeonato de España de Fútbol 1922 El 1949 es traslladà a Montevideo i el 1953 a Buenos Aires Poc…

Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i desaparegué al…

En l’esquí alpí, la combinada alpina comprèn generalment una cursa de descens i una cursa d’eslàlom En l’esquí nòrdic, la combinada nòrdica comprèn proves d’esquí de fons i de salt de trampolí

Se celebraren del 12 al 28 de febrer Tercers Jocs Olímpics d’hivern celebrats al Canadà després dels de Montreal 1976 i Calgary 1988, tingueren lloc principalment a Vancouver  província de la Colúmbia Britànica i a l’àrea metropolitana de la ciutat Richmond, West Vancouver i el territori de les University Endowment Lands A uns 125 kms de Vancouver, a la localitat de Whistler  tingueren lloc les proves d’esquí alpí i d’esquí de fons Participaren en els Jocs un total de 82 Estats, i hi participaren uns 2600 atletes Els esportistes del Canadà foren els que més medalles d’or s’…

Alemanya fou el país que conquerí un major nombre de medalles, amb un total de 29, seguida de Noruega, amb 25, i Rússia, amb 18 Els esquiadors més destacats dels Jocs foren el noruec Bjoern Daehlie i la russa Larissa Lazutina, que aconseguiren tres medalles d’or cadascun en les proves d’esquí de fons

Fundat el 2007, practica diversos esports amb l’objectiu d’afavorir la integració de persones amb discapacitat psíquica Disposa d’equips d’atletisme, bàsquet, ciclisme, futbol sala, esquí alpí i esquí de fons, gimnàstica, hoquei, natació, tennis, tennis de taula, bàdminton i petanca En destaca l’equip de petanca, que juga a primera divisió El 2009 aconseguí la medalla d’or en el Torneig Europeu de petanca Utilitza les installacions del poliesportiu municipal Montbau