Resultats de la cerca

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

Competí fins la categoria juvenil amb el Club Ciclista Terraferma A partir del 1988 exercí com a tècnic, primer de l’equip infantil del club i posteriorment dels equips d’aficionats de primera i segona categoria El 1996 integrà la primera junta directiva del Club Ciclista Ponent i es feu càrrec de la direcció dels equips amateur , d’on sorgiren corredors com Isaac Gálvez i Rafael Milà L’any 2000 dirigí l’equip juvenil Club Ciclista Camp Clar El 2007 fou delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida Al Club Ciclista Alcoletge formà un equip d’elit i sub-23 fins el 2010 El 2011 formà…

És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya  1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del…

La construcció d’un telecabina des de Betren fins a 1600 m alt, i la continuació amb telecadira, fou ideada pel pirineista Josep M Guilera Disposava d’un total de 23 pistes, en una àrea de 15 km 2 , servides per 2 telecadires i 8 teleesquís Fou tancada al final dels anys vuitanta