Resultats de la cerca

Publicació trisetmanal centrada en la informació sobre el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, tracta també el món de l’esport en general Fou fundat per Norbert Gaspar i José Sánchez, socis del club

El nom prové dels colors distintius de l’uniforme, l’escut i la senyera de l’equip Les primeres samarretes dividides en dues bandes, blau i grana, foren substituïdes el 1904 per les actuals, llistades verticalment amb els mateixos colors

Format a l’Escola de Periodisme de l’Església, inicià la seva trajectòria professional al Diario Femenino Posteriorment, treballà a Mundo Diario , Mundo Deportivo , Zaragoza Deportiva , Grupo Z , i 4-2-4 , entre d’altres També ha collaborat amb Televisió de Catalunya Fou cap de premsa del Reial Club Deportiu Espanyol 1990-95 Entre els llibres que ha publicat sobre l’Espanyol, destaca Hem fet 100 anys 2000, editat per Mundo Deportivo amb motiu del centenari del club blanc-i-blau

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

El nou equip assumí els colors blanc i blau del Balears El seu primer president, Pere Serra Cladera, també sorgí d’aquest equip S'ha identificat tradicionalment l’Atlètic Balears amb la classe treballadora de la ciutat El 1951 l’equip, entrenat per Gaspar Rubio, pujà a segona divisió per primera vegada en la seva història Juga a l’estadi Balear, inaugurat el 1960 El 2011, amb l’equip a la segona divisió B, una assemblea de socis aprovà convertir el club en una societat anònima esportiva per impulsar-ne l’ascens

Fou fundada el 1889 per promoure la cultura catalana, en especial, el cant coral El 1974 creà el Grup Muntanyenc gràcies a l’acció del Club de Joves, el grup Blau i Verd i el moviment escolta Practica l’excursionisme, el senderisme, l’escalada, l’esquí de muntanya, les raquetes de neu, l’espeleologia, les curses de muntanya i la bicicleta tot terreny Disposa de rocòdrom Des del 2002 organitza la marxa d’alta resistència Trenkakames, puntuable per a la Copa Catalana També té secció d’escacs, tennis de taula, taekwondo, ioga, txikung i billar Destaca l’equip de slot, que ha…

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota la…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona  des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma formada per socis barcelonistes contraris a la gestió del…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…