Resultats de la cerca

Fundat l’any 1994, nasqué amb l’objectiu d’oferir a gais, a lesbianes i a bisexuals un espai on poder practicar l’esport Disposa de seccions de futbol, bàsquet, ciclisme, atletisme, natació, vela, voleibol, tennis, tennis de taula, esquaix, esquí, balls de saló, petanca i senderisme La majoria de seccions competeixen en competicions d’àmbit català, tot i que algunes han competit en l’àmbit internacional, com la de bàsquet, la de voleibol o la d’esquaix Cada secció s’entrena i competeix en diferents installacions esportives de Barcelona Organitza anualment el torneig internacional…

Collaborà amb el Centre Pro-Infància del barri de Sant Gervasi, i poste-riorment creà un equip de futbol al Centre Pedralbes El 1972 es tragué el títol d’entrenador de futbol i organitzà les primeres lliguetes entre escoles de discapacitats Collaborà amb l’Asociación Nacional del Deporte Especial 1974, i el 1975 fundà la Federació Catalana d’Esports de Pedagogia Terapèutica, que el 1982 fou legalitzada amb el nom d’Associació Catalana d’Esports de Lleure ACELL Presidí la federació fins al principi de la dècada de 1990, quan ja s’hi havien inscrit uns 5000 esportistes i més de 100…

Fou inaugurat l’any 1978 com un annex de l’Estadi de la Foixarda Gestionat per la Federació Catalana de Gimnàstica FCG, el 1985 fou remodelat i rebé el grau de centre de tecnificació esportiva Fou un punt molt important per a la formació de gimnastes Hi passaren figures com Joana Juárez o Gervasi Deferr A les seves installacions, també s’hi organitzaren Campionats de Catalunya de totes les disciplines gimnàstiques, algun Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i, en alguna ocasió, torneigs internacionals com el Trofeu Internacional Vila de Gràcia També fou utilitzat per a…

Depèn de la Generalitat de Catalunya i el Consejo Superior de Deportes Nasqué amb l’objectiu de posar a disposició dels esportistes i entrenadors d’arreu d’Espanya tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per aconseguir nivells alts en les grans competicions esportives Disposa d’una residència per a més de tres-cents esportistes, serveis científics i de salut, i installacions específiques per a diversos esports camp de futbol, pavelló de gimnàstica, pistes d’atletisme, pistes de tennis, piscina coberta i descoberta, camp de voleibol de platja, sales d’halterofília, d’esgrima,…

El comitè organitzador dels Jocs hagué d’enfrontar-se a les crítiques pels elevats índexs de contaminació atmosfèrica de Pequín i a la pressió internacional per les violacions dels drets humans perpetrades pel règim xinès, i també per la seva política repressiva al Tibet Finalment, però, cap país no boicotejà l’esdeveniment El pressupost dels jocs pujà fins a 41000 milions de dòlars, multiplicant per tres el d’Atenes 2004 El calendari de competició estigué format per 302 proves de 28 esports i hi participaren uns 11028 atletes de 204 comitès olímpics diferents El medaller estigué encapçalat…

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Debutà a Zuric com a ciclista a 12 anys practicà també el rugbi, l’atletisme i, sobretot, el futbol, amb el FC Excelsior, del qual se separà i fundà el FC Zuric Comerciant d’ofici, el 1899 passà a residir a Barcelona Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a…