Resultats de la cerca

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Especialista en alt rendiment esportiu, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de l’INEFC de Lleida Posteriorment, fou preparador físic al CAR de Sant Cugat, professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic de Planificació i Programació de l’Entrenament Esportiu És professor del màster Rendiment Esportiu Tecnificació i Alt Nivell i Alt Rendiment en Esports Collectius Forma part del Grup d’Investigació en Ciències de l’Esport Assessor de seleccions estatals i de clubs professionals, fou preparador físic del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona durant cinc anys També fou…

Fou professor mercantil i empresari Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1955-64, procurador a les Corts franquistes 1964-77, delegat nacional d’Educación Física y Deportes 1967-70, president de la Diputació de Barcelona 1973-77 i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia 1977-81 Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990 entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat Practicà esports com la boxa, el futbol o l’hípica, però s’…

Dedica especial atenció al futbol i a la boxa, tot i que inclou alguna crònica d’altres esports i notícies d’Espanya i de l’estranger Fou propietat de J Ripoll i fou dirigida per Alonso Ruiz A les portades hi figuren caricatures de futbolistes signades per Teté Se’n publicaren pocs números

Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números

Es declarava portaveu dels clubs de barri i tractava especialment del futbol practicat als clubs esportius de Sant Martí, Horta i Sant Andreu D’ideologia higienista, defensava la pràctica de la cultura física i la modernitat del futbol Firmen els articles Ignis, Ramon Larruy, Cortacans i J Riera, entre d’altres De periodicitat setmanal, amb illustracions, tingué una vida efímera

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Volgué esdevenir la plataforma d’informació i opinió dels clubs modestos del Barcelonès i el Baix Llobregat Joan Solanas signà l’editorial en nom de la redacció La secció d’atletisme estigué a càrrec de Perramon i del mateix Solanas la de rugbi, de J Comas, i la de futbol, de Navales Cada número tenia 4 fulls i es publicava cada dijous Tingué una vida efímera

Tractava la informació esportiva de les comarques del Camp de Tarragona, però dedicava especial atenció al futbol perquè era l’esport que més es practicava En fou director Enric Bali i tingué redactors i collaboradors com J Duran i Juncosa, Snob M Soler Moreu, Penalty , i Pere Nieto, entre d’altres Demostra l’expansió del futbol arreu de Catalunya i fuig del model del periodisme esportiu barceloní

Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números