Resultats de la cerca

Format en dibuix i pintura al Taller d’Art d’Isidre Vicens La seva obra es caracteritza per la presència d’enormes figures robustes, però alhora dinàmiques Ha fet representacions d’activitats esportives, com per exemple l’obra El tennista , exposada al Museu Olímpic de Lausana

Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la…

Situat a la muntanya de Montjuïc, és una de les installacions que formen part del complex esportiu conegut com Anella Olímpica Fou dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i inaugurat el 21 de setembre de 1990 Fou concebut com a espai polivalent per a poder-hi desenvolupar competicions esportives, espectacles musicals i esdeveniments socials La primera competició esportiva que s’hi organitzà fou l’Open McDonald’s de basquetbol 1990 Posteriorment s’hi celebrà el WWF World Tour de lluita lliure professional 1991 i la Gala Mundial de la…

Practicà el tennis al començament dels anys vuitanta, època en què s’aficionà a la fotografia El 1982 començà a publicar en revistes especialitzades com Intertenis , Tenis Español i Supertenis El 1985 inicià les seves collaboracions a Mundo Deportivo i el 1990, centrà la seva activitat fotogràfica en els partits i entrenaments del primer equip del Futbol Club Barcelona El 1991 començà a collaborar a La Vanguardia i El Periódico , i a partir del 1998 s’integrà en la plantilla de fotògrafs d’aquest darrer diari Cobrí quatre Jocs Olímpics 1992, 1996, 2000, 2004, tres Copes del Món 1994, 1998,…

Treballà a Catalunya Ràdio retransmetent els partits de basquetbol, collaborant amb Joaquim Maria Puyal en les retransmissions dels partits de futbol i presentant els programes La jornada i No ho diguis a ningú L’any 2004 passà a l’emissora RAC1, en què fou cap de la secció d’esports i hi presentà el programa nocturn Tu diràs , fins que l’any 2007 passà a presentar un magazín matinal de caràcter generalista Premi Ondas 2011

Començà a treballar a Ràdio Sabadell i Ràdio Terrassa Del 1984 al 1991 treballà a Catalunya Ràdio El 1991 s’incorporà al diari Avui , del qual fou cap de política internacional, cap d’esports i subdirector Fou guionista del programa sobre el centenari del Futbol Club Barcelona Aquest any cent  1999 Exercí de director de comunicació del Futbol Club Barcelona del 2003 al 2008 Ha publicat els llibres Crònica del Nuñisme  2003 i El Barça al descobert  2009 Collabora en diversos mitjans de comunicació

El 1998 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol També formà part de la del Club Nàutic Port de la Selva 2000-04 Fou director general de la Fundació FC Barcelona 2004-06 i, des del 2006, dirigeix el museu del club

Doctor especialitzat en l’estudi i anàlisi de drogues i fàrmacs en fluids biològics, biomarcadors, detecció d’abús de drogues i control de dopatge, així com en la farmacocinètica i el metabolisme dels medicaments Des del 1991 és membre de la Comissió Mèdica del Comitè Olímpic Internacional, en la qual fou secretari de la Subcomissió de Bioquímica i Dopatge 1995-2003 Forma part de diversos comitès de l’Agència Mundial Antidopatge, de les Comissions Antidopatge de Catalunya i Espanya i d’algunes federacions internacionals Des del 1985 és el responsable del Laboratori Antidopatge acreditat a…

És professor de l’INEFC de Barcelona des del 1979 Des del 1992 és professor de l’Escola de Medicina Esportiva de la Universitat de Barcelona UB Membre de la Societat Internacional per l’Avenç en la Cineantropometria ISAK, el 2009 fou designat com a Antropometrista Criteri, nivell IV, màxim nivell d’acreditació dels antropometristes en l’àmbit mundial

Especialitzat en paràlisi cerebral, l’any 1961 posà en marxa, juntament amb Júlia Corominas, el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel de Barcelona, centre de referència a tot l’Estat durant molts anys, i en fou el director mèdic fins que es jubilà 2005 L’any 1965 creà i coordinà dins el mateix centre el primer Servei de Tractament Precoç per a joves amb lesions cerebrals o trastorns de desenvolupament, pioner a l’Estat espanyol i el tercer existent arreu d’Europa