Resultats de la cerca

Estudià a la facultat de periodisme Treballà en el diari Sport al començament dels anys vuitanta i a Televisió de Catalunya des de l’inici de la cadena Fundador de Motor a fons hi> , ha estat presentador de tots els Telenotícies en diferents etapes i dels programes esportius Gol a Gol , Tot l’esport , Esports 33 i Km 0 , el qual actualment dirigeix Ha fet retransmissions de diferents esports, especialment de motor, i ha cobert sobre el terreny cinc edicions del ralli París-Dakar 1985-90, grans premis de Fórmula 1 2005-08 i altres competicions de motociclisme

Collaborà amb el Centre Pro-Infància del barri de Sant Gervasi, i poste-riorment creà un equip de futbol al Centre Pedralbes El 1972 es tragué el títol d’entrenador de futbol i organitzà les primeres lliguetes entre escoles de discapacitats Collaborà amb l’Asociación Nacional del Deporte Especial 1974, i el 1975 fundà la Federació Catalana d’Esports de Pedagogia Terapèutica, que el 1982 fou legalitzada amb el nom d’Associació Catalana d’Esports de Lleure ACELL Presidí la federació fins al principi de la dècada de 1990, quan ja s’hi havien inscrit uns 5000 esportistes i més de 100 entitats…

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004

El 1918 fou nomenat vocal de la secció del Club Gimnàstic de Tarragona i collaborà en la formació d’una de les millors fornades d’atletes en la història de l’entitat El 1921 accedí a la presidència de la secció i el 1929 ocupà el càrrec de vocal de la Federació Catalana d’Atletisme També fou directiu de la Federació Catalana de Gimnàstica en representació del Nàstic

Fou un dels tècnics més prestigiosos en el futbol espanyol i un dels de més llarga trajectòria Fou entrenador del Valladolid, del Màlaga, del Sevilla, de l’Atlético de Madrid i del Betis, entre d’altres Dirigí el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona la temporada 1959-60

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de la Segona…

Soci del Club Tennis Lleida des de la dècada de 1960, formà part de la junta directiva 1980-96 i presidí l’entitat 2000-10 Ha estat membre del Senat del Tennis Català i de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé el premi al millor directiu d’entitats esportives 2009

Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol

Dirigida i editada per Sebastià Sabaté Culla, fou l’òrgan de la Unió Espanyola de Filatèlia Olímpica UEFO i tingué el patrocini del Comitè Olímpic Espanyol i l’Acadèmia Olímpica Espanyola De periodicitat semestral, amb irregularitats, cessà en morir Sabaté 2008

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué