Resultats de la cerca

El 1934 accedí a la presidència de la Federació Catalana de Lluita, càrrec que ocupà fins que fou assassinat dos anys després per pistolers de la FAI juntament amb el seu germà Miquel

Lligat al Reial Club Deportiu Espanyol en diverses etapes, fou vicepresident primer 1982-89 amb Antoni Baró de president El darrer any accedí a la presidència de manera interina El 1990 creà, juntament amb Agustín Mellado, la primera fundació de futbol a l’Estat espanyol, la Fundació Ferran Martorell, dedicada a fomentar el futbol de base

El 1918 fou nomenat vocal de la secció del Club Gimnàstic de Tarragona i collaborà en la formació d’una de les millors fornades d’atletes en la història de l’entitat El 1921 accedí a la presidència de la secció i el 1929 ocupà el càrrec de vocal de la Federació Catalana d’Atletisme També fou directiu de la Federació Catalana de Gimnàstica en representació del Nàstic

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió

Fou el primer president de la Federació Catalana de Pentatló Modern, càrrec que ocupà en dues etapes diferents 1982-92, 2000-01 El 1994 es convertí en membre del Comitè Olímpic Espanyol, i optà a la presidència el 2002 També fou vicepresident de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1989-92 Presidí la comissió estatal de pentatló modern 1996-2000 i el 2013 accedí a la presidència de la Federació Espanyola de Pentatló Modern

El 1928 entrà a la directiva del Futbol Club Barcelona, i el 1935 accedí a la presidència També presidí la Federació Catalana de Futbol 1929-31 i el RACC 1933-34 El 1930 fundà el setmanari La Rambla des del qual va popularitzar el lema “esport i ciutadania” Poc després de l’esclat de la Guerra Civil fou afusellat, però la directiva barcelonista el considerà president absent fins a la fi de la guerra

Fou un dels impulsors els anys quaranta, juntament amb Joan Antoni Samaranch, de l’hoquei sobre patins a Catalunya Fou president del Club Patí Barcelona, des del qual collaborà en l’organització del Campionat del Món de patinatge del 1948 a Barcelona També fou delegat regional de la Federació Espanyola de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol, càrrec al qual accedí el 1955 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1951

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom

El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82