Resultats de la cerca

El 1962 escrigué i dirigí el llargmetratge La batalla del domingo , produït per Cesáreo González i Suevia Films Seguia el dia a dia del futbolista Alfredo Di Stéfano, acompanyat, entre d’altres, pels còmics Mary Santpere, Manolo Gómez Bur i Manuel Alexandre

S’inicià en emissores de ràdio local i el 1985 entrà a Ràdio Barcelona, on presentà programes, com Área de gol i Carrusel Catalunya En televisió, fou redactor de Canal+ 1990-2004 i presentador dels programes El día antes , El día después i En la banda El 2004 passà a Punto Radio, on presentà El mirador del deporte i La Liga viva La temporada 2007-08 presentà Club de futbol a Televisió Espanyola Des del 2008 treballa a Intereconomía TV, on presenta Punto Pelota El 2009, fou nomenat director general d’esports del grup La temporada 2013-14 presentà Jugones a La Sexta

Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des del 1990 També forma part…

Vinculat a la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià com a director amb Ascensió al Cavall Bernat 1925 També cal destacar Retales deportivos 1931, Alpina I i II 1932 i El repórter mecánico Número 6 Los deportes al día 1933

Fou un dels pioners del fotoperiodisme i un dels més destacats reporters gràfics del primer terç del segle XX Collaborà en El Día Gráfico 1910-36, Diari de Barcelona 1920-36 i La Vanguardia 1926-36, entre altres publicacions Formà part de l’Associació de la Premsa de Barcelona des del 1923

Fundat al novembre del 1996 Forma part de la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, juntament amb les llars d’atenció 24 hores i els diferents centres de dia de la fundació Inclou esportistes amb paràlisi cerebral i amb diferents discapacitats físiques Practica atletisme, boccia, ciclisme, eslàlom i hípica, i promociona activitats esportives de lleure Participa en campionats interns i en campionats d’àmbit català i estatal en les especialitats de boccia, atletisme i eslàlom

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…

Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de molt jove en el món de la fotografia Amb tretze anys, aconseguí el carnet de premsa de la Ilustración Española Juntament amb Gaspar, Claret, Vidal, Ferma i Florit, entre d’altres, establí les bases del fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint Treballà en les principals publicacions esportives de la dècada de 1920, com Gràfic-Sport , La Hormiga de Oro , La Vanguardia , Diario de Barcelona , Diario de Tarragona , La Cruz , El Día Gráfico , Illustració Catalana , Marca , ABC i Blanco i Negro

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport…

Fou inaugurat el 1985 i, des de llavors, ha anat incorporant noves installacions, com la pista d’atletisme inaugurada el 1987 amb un Campionat d’Espanya de Promeses, l’única de característiques olímpiques a les comarques de Tarragona, amb una corda de 400 m i vuit carrers de superfície sintètica Ha acollit el Campionat de Catalunya absolut 1997 i els Jocs Juvenils Europeus 2010 També té tres piscines, un pavelló poliesportiu cobert, un velòdrom de 250 m de corda, sales de gimnàstica i de tennis de taula i dues pistes de pàdel L’any 2010 tenia uns 10500 abonats i l’utilitzaven cada dia unes…