Resultats de la cerca

Fundada el 1964, fou impulsada per diverses personalitats de la societat barcelonina, entre les quals hi havia Joan Antoni Samaranch El primer president fou Josep Garriga-Nogués Nasqué com a delegació a Barcelona del Panathlon Club Internacional, organització amb nombroses delegacions arreu del món i fundada a Venècia l’any 1951 amb l’objectiu de difondre l’esperit olímpic Té com a fita la defensa de totes les disciplines esportives, el suport de les joves promeses i el reconeixement públic dels esportistes destacats, que posen l’accent en la formació i la convivència entre els…

Collaborà amb el Centre Pro-Infància del barri de Sant Gervasi, i poste-riorment creà un equip de futbol al Centre Pedralbes El 1972 es tragué el títol d’entrenador de futbol i organitzà les primeres lliguetes entre escoles de discapacitats Collaborà amb l’Asociación Nacional del Deporte Especial 1974, i el 1975 fundà la Federació Catalana d’Esports de Pedagogia Terapèutica, que el 1982 fou legalitzada amb el nom d’Associació Catalana d’Esports de Lleure ACELL Presidí la federació fins al principi de la dècada de 1990, quan ja s’hi havien inscrit uns 5000 esportistes i més de 100 entitats…

Fou fundada l’any 1990 com a Agrupació Esportiva, constituïda el 1991 i reconeguda com a federació el 1996 Roser Pecerins Vallès en fou la primera presidenta Té com a finalitat el foment, la promoció i la gestió de l’activitat física i esportiva d’aquest collectiu Regula la pràctica d’una dotzena d’esports adaptats atletisme, boccia, ciclisme, eslàlom amb cadira de rodes, esquí, futbol, hípica, hoquei, natació, rem, tennis de taula i vela Promociona la participació en campionats estatals, que també organitza en nombroses ocasions També s’encarrega de la formació de tècnics, entrenadors,…

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1981-95 Fou regidor dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i formà part del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona, del comitè executiu i de la comissió permanent del COOB’92 Formà part de les delegacions de Barcelona dels Jocs Olímpics d’estiu 1984, 1988, 1992, 1996 i els d’hivern 1984, 1988, 1992, 1994 Presidí Barcelona Promoció, fou membre del consell d’administració de Holding Olímpic i assessor del comitè organitzador dels Jocs Olímpics d’Hivern 2006 També fou membre del Comitè Olímpic Espanyol 1993-2002 i comissionat 2010…

Els Estats Units encapçalaren el medaller amb 103 medalles, 35 d’or, 39 d’argent i 29 de bronze L’esport xinès, compromès amb la cita olímpica de Pequín 2008, fou segon amb 63 medalles, 32 de les quals d’or L’esportista més destacat fou el nedador dels Estats Units Michael Phelps, amb sis medalles d’or i dues de bronze, que s’apropà al rècord de Mark Spitz del 1972 a Munic set medalles d’or En els 200 m lliures tingué lloc el millor duel esportiu entre Phelps, Ian Thorpe, que en fou el campió, i l’holandès Pieter van den Hoogenband A l’estadi olímpic els atletes més destacats foren Hicham el-…

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…

Fundada el 5 de maig de 1998, dona suport a les federacions i associacions catalanes en l’àmbit econòmic, legal i organitzatiu i difon l’activitat de les seleccions catalanes de tots els esports El primer president fou Jaume Llauradó Tingué com a document impulsor l’informe jurídic de l’advocat belga Jean-Louis Dupont advocat del cas Bosman, el qual n'avalava la legitimitat dels objectius El 1999 rebé el suport del Parlament de Catalunya Una de les primeres campanyes fou la recollida de signatures se n’obtingueren 521249 per a aconseguir, a través d’una iniciativa legislativa popular, la…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…