Resultats de la cerca

Fundat el 1983 amb la denominació Escola d’Iniciació Esportiva Districte IX Sud, el 1984 passà a tenir la denominació actual Disposa de seccions, femenines i masculines, de futbol sala, patinatge artístic, bàsquet, hoquei en línia i judo Gestionen el pavelló municipal Francisco Calvo de Sant Andreu Els equips d’hoquei femení de l’entitat han aconseguit el Campionat d’Espanya en cinc ocasions des de l’any de la seva creació, el 1995 En patinatge destaquen Mireia Calvo i Xavier Orrit, guanyadors del Campionat d’Espanya set cops consecutius 2000-06 i de la Copa d’Europa 2001 per parelles mixtes

Hereu de l’anterior torneig de les Cinc Nacions que enfrontava els equips d’Anglaterra, França, Escòcia, el País de Galles i Irlanda, prengué aquesta denominació l’any 2000 quan l’equip d’Itàlia s’incorporà a la competició

Inaugurat el 1970, està situat als afores de Terrassa, a la carretera de Castellar Té tres camps d’hoquei sobre herba, diverses pistes de pàdel i tennis, un poliesportiu, una zona de gimnàs i piscina El camp principal del club és conegut amb el nom de la Catedral Can Salas també és la denominació d’un dels equips filials de l’Atlètic Terrassa

Fundat el 1929, tingué diversos noms Casal Popular de Cultura, Casal Catòlic Cultural, fins que l’any 2000 adoptà la denominació actual El 1931 adquirí uns terrenys per a construir unes pistes esportives per a la pràctica del tennis i del bàsquet, que el 1974 convertí en pavelló poliesportiu Del casal han sortit altres entitats que han fomentat l’esport com el Club d’Esquí i la Secció d’Amics de la Muntanya

President de la Unió Esportiva Lleida 1951-54 Inicià el seu mandat amb l’equip recentment descendit a segona divisió i el seu objectiu fou mantenir la ca-tegoria Promocionà l’esport base creant l’Ilerdense, equip filial Aconseguí un pacte de collaboració amb el Real Madrid, que cedí algun jugador Defensà els ideals catalanistes com també la denominació catalana de l’estadi Camp d’Esports Té un carrer a Lleida amb el seu nom

Fundat el 1985, el precedent fou l’Associació Esportiva Handbol les Franqueses, impulsada per Joan Bufí l’any 1959 i desapareguda el 1973 La nova etapa englobà les seccions d’handbol, basquetbol, tennis i bàdminton Destacà especialment l’equip femení d’handbol, que jugà durant un període a primera divisió estatal Altres equips de diferents categories també aconseguiren diversos Campionats de Catalunya L’any 2007 les diferents seccions del club s’escindiren i la d’handbol recuperà la denominació del precedent

Presidí l’empresa de cinema CINESA El 1936 fou nomenat president del València FC, càrrec que cessà el 1959 Després de la guerra civil, reconstruí l’estadi del club estadi Mestalla, molt deteriorat Els anys 1940-54, sota el seu mandat, el club conegué la seva millor etapa tres campionats de lliga i tres de copa En 1954-55 reformà i amplià l’estadi, que en portà el nom des del 1969 fins al 1994, en què, a petició seva, recuperà la denominació original

Fundada el 1931 amb el nom d’Associació de Personal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears APCPVE El 1989 quan l’entitat bancària s’expandí per tot Espanya i es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, canvià aquesta denominació per l’actual L’associació, coneguda com La Soci, disposa de seccions de golf, futbol sala, basquetbol, tennis, pàdel, pesca i BTT, entre d’altres Participa en competicions de caràcter social arreu de l’Estat i ha disputat competicions internacionals de futbol i de golf

Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell Es publicava…

És la competició amb més tradició dins d’aquest esport A més de la victòria final absoluta, s’hi disputen tres títols més la Calcuta Cup, la Triple Crow i el Grand Slam La Calcuta Cup es disputa des del 1884 i és l’únic trofeu en joc en el Torneig de les Cinc Nacions els altres títols són honorífics La Triple Crown és per a l’equip britànic que derrota els altres tres combinats de les illes, i el Grand Slam és el títol per a la selecció que guanya els quatre partits La cullera de fusta, en canvi, és per a la selecció que perd els quatre partits El 1999, Itàlia passà a participar en la…