Resultats de la cerca

Informava de la crònica esportiva de Girona i rodalia i glossava la figura d’esportistes gironins Poc després d’iniciar-se la seva publicació la secció esportiva, que es referia majoritàriament al futbol, desaparegué

Fundat el 1932, fou una de les entitats pioneres en la difusió popular de l’esport a les comarques gironines L’equip de futbol fou campió provincial de Girona 1934 Desaparegué amb l’esclat de la Guerra Civil

S’originà a partir del títol d’una secció de la Gazeta de Vich fins que es constituí el suplement en tiratge separat Tractava dels partits locals i comarcals de futbol El setmanari espaià la periodicitat fins que desaparegué amb el número 142

Fundat el 1924, practicà gimnàstica, atletisme i excursionisme Organitzà curses atlètiques i excursions per territori català Fou un precedent del moviment de l’esport popular català, en sintonia amb la revista L’Esport Català Edità la revista Olympia Desaparegué durant els anys trenta

Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936 Edità un butlletí fins el 1937 Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves installacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca Desaparegué el 1939

Fundat al març del 1929, destacà per la seva secció de muntanyisme, que organitzà excursions per tot Catalunya En l’àmbit esportiu, celebrà competicions atlètiques i, el 1930, creà una secció de basquetbol, que competí amb equips provincials El 1932 s’inicià en competicions catalanes de natació i el 1933 creà la secció d’escacs Desaparegué durant la Guerra Civil

Fou creat per la Generalitat de Catalunya a l’abril del 1985 i se n’aprovà la reglamentació al gener del 1986 Tenia la funció de resoldre, en última instància, els recursos interposats contra els acords dels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, quan aquests havien esgotat la via federativa Desaparegué l’any 1999 i fou substituït pel Tribunal Català de l’Esport

Constituïda als anys trenta del segle XX, pretenia fomentar la pràctica esportiva entre la joventut i la classe obrera sabadellenca, fent de contrapès a la visió més elitista i burgesa de l’esport Fou una de les entitats pioneres a fomentar el bàsquet i la pràctica esportiva entre les dones Durant la Guerra Civil organitzà diversos esdeveniments, com curses ciclistes Desaparegué després del conflicte bèllic

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué

Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX