Resultats de la cerca

Format per Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo i altres collaboradors, ha destacat en el disseny d’habitatge social i installacions esportives Entre les seves obres de caràcter esportiu cal destacar l’estadi del Nàstic de Tarragona el palau d’esports d’Almaty Kazakhstan els vestidors del Futbol ClubBarcelona les installacions del Duet Sports Sant Boi de Llobregat, Can Zam, Rambla Fondo, Badalona, Tiana, Rubí, Portitxol, entre d’altres el Club Deportivo Balthus el Club Europolis les Corts, el Club Esportiu Arsenal el Centre Wellness O2 Barcelona el Centre Wellness…

Dels 169 països que hi competiren, l’URSS aconseguí 132 medalles 55 d’or, la RDA, 102, i els EUA, 94 El protagonista masculí indiscutible dels Jocs fou Ben Johnson, que, després de guanyar els 100 m llisos al seu gran rival Carl Lewis i de batre el rècord del món, fou desqualificat per dòping, obligat a retornar la medalla i expulsat de la vila olímpica En l’atletisme femení cal destacar Florence Griffith, triple campiona de 100, 200 i 400 m llisos, i Jackie Joyner, campiona en llargada i heptatló amb rècord del món, 7291 punts També l’equip soviètic de 4 × 400 i l’americà de 4…

En el seu vessant de cartellista, cal destacar el cartell anunciant les regates de rem Copa President de la Mancomunitat 1917

Entre els seus projectes cal destacar el Pavelló dels Països Catalans de Badalona 1972, que fou l’estadi del Club Joventut de Badalona 1972-91 i durant els Jocs Olímpics de Barcelona acollí les proves de boxa

Vinculat a la secció de cinema amateur del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià com a director amb Ascensió al Cavall Bernat 1925 També cal destacar Retales deportivos 1931, Alpina I i II 1932 i El repórter mecánico Número 6 Los deportes al día 1933

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004

S’inicià com a corresponsal de Mundo Deportivo i Sport El 1992 s’incorporà a la redacció del diari El Punt , on treballà en les seccions de successos, economia i esports Formà part de l’equip fundacional d’ El 9 Esportiu 2002, del qual és director adjunt Entre les seves publicacions cal destacar Catalunya Contra Espanya El Partit interminable 2010

Fundat el 1971, se centrà en la natació, tot i que també creà seccions de salvament i socorrisme, basquetbol, futbol, gimnàstica, tennis de taula, karate, ciclisme i excursionisme Cal destacar l’esportista Albert Gelis, que obtingué quatre diplomes paralímpics en 100 m lliure, papallona i esquena i en 200 m estils als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Fa ús de les installacions de la zona esportiva municipal

Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs