Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona, del qual fou directiu Més tard fou president de la Federació Espanyola de Societats de Rem 1933-38

Fou president de la junta gestora de la Federació Esportiva Catalana de Twirling 2012, de la qual havia estat vicepresident esportiu 2008-12 També fou secretari del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol 2003-10 i directiu del Comitè de Competició de la Federació Catalana de Futbol Sala 2010-11

Presidí la Federació Catalana d’Esquí 1957-66 i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1964-67 i fou vicepresident de la Federació Espanyola d’Esquí 1967 Fundà i presidí la Federació Espanyola de Bobsleigh 1969-70 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación y Deportes 1963 Fou directiu del Futbol Club Barcelona, del Club Alpí Núria i del Reial Automòbil Club de Catalunya

Visqué un temps a Marsella, on s’erigí en un dels fundadors de l’Olympique de futbol Presidí el Gimnàstic de Tarragona 1942-43 Ocupà diverses vegades el càrrec de president de la Federació Catalana de Futbol 1945-46, 1947-50, 1954-56 i fou directiu de la federació espanyola, vocal de la UEFA 1952-68, president de la Copa d’Europa de Nacions 1959 i vicepresident de la UEFA 1964-68 També fou vocal de la FIFA Exercí com a delegat a la UEFA del Futbol Club Barcelona, sota el mandat de Josep Lluís Núñez Fou soci de mèrit del Barça, del qual el 1984 rebé un homenatge Presidí també el…

Entrà a la directiva de l’Igualada Hoquei Club la temporada 1976-77, i en fou el president 1987-92 En el segon any de la seva presidència l’Igualada guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 i en l’últim 1992 conquerí la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga Catalana i inicià una etapa daurada que el portaria a ser el millor club d’Europa Els millors anys els visqué com a gerent 1993-2001, etapa en la qual l’Igualada guanyà sis Copes d’Europa, cinc Supercopes d’Europa, tres Lligues, tres Lligues Catalanes, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Formava part de la directiva de l’Internacional de Sants quan fou elegit president de la Federació Catalana de Futbol 1913 Aconseguí la reconciliació dels clubs disidents amb la constitució d’una nova federació sota les directrius de la Federació Espanyola de Futbol A continuació entrà a la directiva del FC Barcelona 1913-15

Participà de forma activa en els inicis a Catalunya d’esports com el tennis, l’automobilisme i el motociclisme Presidí la Federació Catalana de Tennis 1914-16 Durant la dècada de 1910 fou vocal en les juntes directives del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Tennis del Turó i el Club Natació Barcelona

Vinculat al Liceu Francès, més tard marxà a l’Hispano Francès, i el 1959 es convertí en president de la secció de petanca del club El 1966 abandonà el càrrec i passà a ser vicepresident de la Federació Catalana de Voleibol i un any més tard, president 1967-70 Posteriorment fou vicepresident de l’Hispano Francès 1970-75 i president de la federació espanyola 1976-84 Durant aquesta etapa organitzà els Preolímpics del 1983 i el torneig classificatori per als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Ha rebut la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Membre de la Penya Ciclista Bonavista 1964, fou vocal de la seva junta directiva Fou representant de l’Audax Club per Espanya, Marroc i Portugal El 2011 creà l’entitat Randonneurs de Catalunya, que també presidí, amb l’objectiu de fomentar la pràctica del cicloturisme de gran distància També creà la Volta Ciclorandonneur de Catalunya