Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona, del qual fou directiu Més tard fou president de la Federació Espanyola de Societats de Rem 1933-38

Fou president de la junta gestora de la Federació Esportiva Catalana de Twirling 2012, de la qual havia estat vicepresident esportiu 2008-12 També fou secretari del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol 2003-10 i directiu del Comitè de Competició de la Federació Catalana de Futbol Sala 2010-11

Presidí la Federació Catalana d’Esquí 1957-66 i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1964-67 i fou vicepresident de la Federació Espanyola d’Esquí 1967 Fundà i presidí la Federació Espanyola de Bobsleigh 1969-70 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación y Deportes 1963 Fou directiu del Futbol Club Barcelona, del Club Alpí Núria i del Reial Automòbil Club de Catalunya

Visqué un temps a Marsella, on s’erigí en un dels fundadors de l’Olympique de futbol Presidí el Gimnàstic de Tarragona 1942-43 Ocupà diverses vegades el càrrec de president de la Federació Catalana de Futbol 1945-46, 1947-50, 1954-56 i fou directiu de la federació espanyola, vocal de la UEFA 1952-68, president de la Copa d’Europa de Nacions 1959 i vicepresident de la UEFA 1964-68 També fou vocal de la FIFA Exercí com a delegat a la UEFA del Futbol Club Barcelona, sota el mandat de Josep Lluís Núñez Fou soci de mèrit del Barça, del qual el 1984 rebé un homenatge Presidí també el…

Entrà a la directiva de l’Igualada Hoquei Club la temporada 1976-77, i en fou el president 1987-92 En el segon any de la seva presidència l’Igualada guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 i en l’últim 1992 conquerí la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga Catalana i inicià una etapa daurada que el portaria a ser el millor club d’Europa Els millors anys els visqué com a gerent 1993-2001, etapa en la qual l’Igualada guanyà sis Copes d’Europa, cinc Supercopes d’Europa, tres Lligues, tres Lligues Catalanes, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya

S’inicià com a directiu del Club d’Escacs Tarragona a la dècada de 1950 El 1960 entrà a la junta del Club Gimnàstic de Tarragona i, posteriorment, presidí la secció d’atletisme fins el 1979 Parallelament fou directiu de la Federació Atlètica Tarraconense A partir del 1973 exercí de jutge estatal d’atletisme Fou també el creador del cros Ciutat de Tarragona i l’impulsor de la construcció de les pistes d’atletisme a les installacions del Nàstic el 1972 Rebé l’escut d’argent de la Federació Catalana d’Atletisme 1995 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1943 i la Federació Catalana d’Halterofília 1967, que presidí a partir del 1977 Dirigí el Collegi d’Àrbitres d’aquesta federació, i promocionà l’esport de base amb la construcció del Gimnàs Escola d’Halterofília de Matadepera 1981 i el Pavelló Municipal de Terrassa-Escola d’Halterofília i la instauració del Trofeu Ursus, de categoria infantil També creà el Trofeu Puigcorbé i instaurà el Disc de Ferro com a màxima distinció de la FCH Impulsà la creació dels clubs d’halterofília Rubí, Granollers i Milà i Fontanals Rebé la insígnia d’argent de…

Entrà al Comitè Olímpic Espanyol COE l’any 1989 i al Comitè Olímpic Internacional COI com a representant d’Espanya l’any 2001 El 2012 fou escollit membre de la comissió executiva del COI i fou membre de la comissió de coordinació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi 2014 Des de l’any 2000 també és vicepresident de la Unió Internacional de Pentatló Modern

Formà part de la junta directiva del Centrte d’Esports Sabadell i n’ocupà la presidència 1946-49 quan l’equip acabava d’ascendir a primera divisió per segona vegada a la història

Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom