Resultats de la cerca

De distribució gratuïta, comentava els partits de la Lliga de futbol, bàsicament del Barça, amb to humorístic i finalitat publicitària Els dibuixos eren de Castanys i de Bofarull De periodicitat irregular, se’n publicaren com a mínim 12 números

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

Era formada per redactors que havien sortit del setmanari Xut Els articles eren signats amb pseudònims, com Ocarina de Les Corts , Tresunces , etc Informava de l’actualitat esportiva del moment i ironitzava amb les notícies publicades en altres diaris esportius De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren 20 números

Era el suplement setmanal d’esports del diari Solidaridad Nacional , òrgan del Movimiento Nacional Tingué Alfredo Rueda, Francisco Yagüe, Pedro Flores i José Durany com a redactors Els reportatges gràfics eren de Pérez de Rozas Sortia els dimarts Tenia 16 pàgines, majoritàriament dedicades a la informació de futbol del cap de setmana

Tractava preferentment de futbol, atletisme, ciclisme i boxa, que eren els esports més practicats a Catalunya En el seu idea-ri s’incloïa la divulgació de la cultura física, seguint la tendència de les revistes europees esportives de l’època De publicitat setmanal, a la segona època se’n publicaren, com a mínim, 27 números

Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números

Fou dirigida per José María Zubeldía i en foren redactors Ferran Font, Juan Segura Palomares, José Canalis i Ramon Melcón, entre d’altres Els reportatges gràfics i la fotografia de la portada eren de Pérez de Rozas i tingué els dibuixants Peñarroya i Beltrán Malgrat el que anunciava el subtítol, Semanario del deporte y de la actualidad , dedicava la majoria de les pàgines al futbol, en especial al Barça

Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918

Fou fundada els primers anys del segle XX amb la intenció de donar continuïtat a les publicacions esportives a Catalunya Començà editant el setmanari que després es transformà en el diari Mundo Deportivo 1906 i també publicà la revista Stadium 1911 i Vida Moderna , entre d’altres Narcís Masferrer i els germans Jaume i Ricard Grau, que n’eren els propietaris, promogueren aquesta empresa davant el creixent interès del públic per les publicacions esportives en aquella època Des de l’editorial se sufragaren patrocinis esportius com la cursa Jean Bouin i altres activitats de mecenatge…

Dirigida per S Torres Benet En foren redactors habituals Lluís Meléndez, que n’esdevingué redactor en cap, Juan Deportista , Crítias , Jacinto Miquelarena, Francesc Gibert, Josep M Tarruella, Spectactor, Speaker o Josep Anton Trabal Els reportatges gràfics eren de Gaspar i Claret o de Vidal i Sport, i Passarell en feia els dibuixos Donaren importància a la presentació i la informació gràfica i hi incorporaren la tècnica del rotogravat Tractà majoritàriament de futbol Pels continguts i l’acurada presentació estigué a l’altura de la premsa esportiva europea contemporània Se’n…