Resultats de la cerca

Cofundador del Club Natació Tàrraco 1963, impulsà i promocionà les diferents piscines construïdes per l’entitat Rebé la medalla al mèrit esportiu 1988 de la Federació Catalana de Natació i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Membre del Club Natació Olot, en fou president 1960-66, període en què construí la seva primera piscina, descoberta, inaugurada el 1962, i la segona, coberta, inaugurada el 1966 Fou nomenat membre del consell assessor del club 1973 i declarat soci de mèrit 1987 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

El 1971 fundà l’Esport Ciclista Veterans de Catalunya, des d’on organitzà la Cursa Ciclista de les Corts, que cada any homenatja un protagonista del ciclisme català Parallelament fou vocal a les federacions catalana 1982-86 i espanyola 1984-88 de ciclisme Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Presidí l’Europa 1995-96 i 1998-99 i durant el seu mandat, amb l’equip a tercera divisió, el club s’adjudicà dues vegades la Copa Catalunya Potencià el futbol de base Fou mereixedor de la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana i del premi Forjadors El juny del 2010 fou nomenat soci d’honor de l’entitat

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

S’inicià com a caricaturista a la secció d’esports del diari La Prensa i a Vida Deportiva durant la primera meitat dels anys quaranta Treballà a Barcelona Deportiva i participà en la creació dels setmanaris Dicen 1952 i Lean 1954, el primer dels quals dirigí fins el 1975, i entre el 1977 i el 1981, en una segona etapa Els anys vuitanta collaborà en Mundo Deportivo Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Jugà a l’Atlético de Madrid d’handbol els anys quaranta i, un cop retirat, fou vicepresident de la Federació Espanyola d’Handbol 1948-54 i president de la federació provincial de Tarragona 1968-76 Fou el primer president del Reus Deportiu 1959-67 i també delegat de la Direcció General de l’Esport a Tarragona 1980-90 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Futbol i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

El 1960 entrà a la directiva del Club Tennis Sabadell, que presidí 1975-83 Formà part del Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell 1965-79 L’any 1984 fou nomenat tresorer de la Federació Catalana de Tennis, i el 1988, vicepresident econòmic L’any 1993 fou nomenat vicepresident d’honor de la federació catalana El 1994 fou l’organitzador del primer Campionat de Catalunya per comarques de tennis Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997