Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, collaborà en la creació de Marcador Simultáneo Dardo i Dicen 1952, amb el seu germà Federico i periodistes com José Luis Caro, Paco Albiach, Julián Mir i Joaquim Muntañola Destacà pels seus articles humorístics i futbolístics Fou el guionista del programa radiofònic Fantasía 1953-62 de Ràdio Nacional d’Espanya Posteriorment s’especialitzà en els pronòstics futbolístics amb un mètode propi que combina lògica, sort i cert esoterisme des del 1965 També collaborà amb altres publicacions com Don Balón i El Periódico de Catalunya És autor de la primera…

Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari del club amb…

Germà del polític  Josep Sànchez i Llibre , presideix l’empresa familiar fundada pel seu pare el 1946, que de representant de conserves passà a ser-ne productor, fabricant i distribuïdor Des de mitjan anys setanta n’ha protagonitzat l’expansió, que ha tingut com a fites principals l’adquisició de l’empresa Dani 1985, que el 1987 passà a ser la denominació del grup, i la internacionalització a partir del 1989, amb fàbriques a Xile, la Gran Bretanya i la Xina Membre del consell d’administració del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona des del 1992, en fou vicepresident segon i responsable…

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Debutà a Zuric com a ciclista a 12 anys practicà també el rugbi, l’atletisme i, sobretot, el futbol, amb el FC Excelsior, del qual se separà i fundà el FC Zuric Comerciant d’ofici, el 1899 passà a residir a Barcelona Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a Suïssa Efectuà…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…