Resultats de la cerca

Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg del Tàmesi, i la Zona…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat…

Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu títol olímpic…

Fou president del Gimnàstic de Tarragona entre el 1966 i el 1974 Durant el seu mandat el Nàstic inaugurà el Nou Estadi el 2 de febrer de 1972 La temporada 1971-72, el Nàstic ascendí a segona divisió Aquest fet coincidí amb la inauguració de les installacions de la Budellera L’equip es mantingué quatre temporades a la divisió d’argent El club augmentà el nombre de socis Dimití el 1974

Fou fundada cap al 1931 com a secció esportiva de l’empresa Auto-Electricitat La inauguració de la piscina de Montjuïc fou cabdal per a la fundació de l’agrupació que, al novembre del mateix any, traslladà la seu al bar Gran Sport del carrer d’Aribau S’oferia a altres clubs que volguessin practicar futbol, beisbol i atletisme Al principi dels anys trenta jugava partits de futbol amb equips locals i també participava en diferents activitats lúdiques

El 1944 fou un dels impulsors de la Penya Solera Vinculat al Futbol Club Barcelona, del qual fou secretari durant la dècada de 1960, formà part de la Comissió Organitzadora dels Actes d’Inauguració del Camp Nou junt amb Nicolau Casaus Dirigí la revista Barça i controlà l’arxiu i la documentació del club Creà i dirigí el Museu del FC Barcelona 1982-84 Publicà Barça, Barça, Barça Història del CF Barcelona 1974 i Història del Barça Una trajectòria triomfant 1899-1986 1986

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del…

Filial de l’Associació General d’Empleats i Obrers de la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya, fou fundada el 1927 amb les seccions d’excursionisme, atletisme, natació, futbol, ciclisme i teatre Posteriorment es crearen les seccions de boxa i escacs En un inici tenia uns 400 socis i participava en lligues de futbol amateur , organitzava festivals de natació amb la collaboració del Club Natació Barcelona i proves ciclistes i atlètiques de caràcter social Participà en esdeveniments com la cursa ciclista Barcelona-Montgat, la prova ciclista a Martorell o el festival d’atletisme de l’…

Dins de la realització de continguts de temàtica esportiva, entre el 1989 i el 1990, presentà el vídeo L’espectador i l’esport per encàrrec de l’Olimpíada Cultural El 1992 fou director de les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, assessor en la direcció de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona i guionista i supervisor artístic de la cerimònia inaugural dels Special Olympics, també a Barcelona Igualment, fou el director de la cerimònia del centenari del FC Barcelona 1998, de la final de la Lliga de Campions disputada al Camp Nou 1999 i…

Soci de l’Esport Ciclista Barcelona des del 1946, formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1962-2001 Impulsà la creació de la Setmana Catalana de Ciclisme 1963 i de l’Escalada a Montjuïc 1965, i collaborà en les arribades del Tour de França a Barcelona i en els Campionats del Món celebrats a Barcelona 1973, 1984 Creà l’escola de ciclisme del club i equips de categories inferiors i amateurs Rebé la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona i la insígnia d’or de les federacions espanyola i catalana de ciclisme El 1991 creà l’empresa Ciro Sport, propietària de la marca de roba…