Resultats de la cerca

Els primers Jocs se celebraren el 1951 a Alexandria Egipte Les posteriors edicions han tingut lloc a Barcelona 1955, Beirut Líban, 1959, Nàpols Itàlia, 1963, Tunis Tunísia, 1967, Izmir Turquia, 1971, Alger Algèria 1975, Split antiga Iugoslàvia, actualment Croàcia, 1979, Casablanca Marroc, 1983, Latakia Síria, 1987, Atenes Grècia, 1991, Agde França, 1993, Bari Itàlia, 1997, Tunis Tunísia, 2001, Almeria Espanya, 2005, Pescara Itàlia, 2009 i Mersin Turquia, 2013 Entre el primer i el darrer d’aquests anys el nombre d’estats participants passà de 10 a 24 El 2015 se celebraren els primers Jocs…

La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…

Organitzada pel COI cada quatre anys, agrupa els comitès olímpics de diversos països de la riba mediterrània La primera edició se celebrà a Alexandria 1951, i la següent tingué lloc a Barcelona entre el 16 i el 25 de juliol de 1955 En aquesta segona edició, hi participaren esportistes de dotze països, que s’allotjaren als sis Collegis Majors de Barcelona El programa de competició inclogué 19 modalitats esportives i es desenvolupà en diverses installacions l’Estadi Olímpic de Montjuïc, que també acollí la cerimònia d’inauguració, el Palau Municipal d’Esports, el port de Barcelona, el Casino de…

Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als Jocs …

Treballà a Ràdio Tarragona, Radiocadena Espanyola i, durant trenta-quatre anys, a Ràdio Nacional d’Espanya a Tarragona, on ha estat cap d’esports Ha collaborat en Mundo Deportivo , Diari de Tarragona i Don Balón És autor de llibres com Nàstic, cent anys d’història 1987, Anècdotes dels JJOO 1988, Història del CN Tarraco 1989, Cents anys de futbol a Tarragona 1997, 100 anys d’esport a Tarragona 1999, Nàstic, la història continua 2000, CBT 25 anys de bàsquet 2003 i Nàstic de la A a la Z 2005 També ha treballat en la candidatura dels Jocs Mediterranis del 2017 a Tarragona

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya , i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis

Vinculat a la Unió Esportiva de Sants, que presidí durant nou anys, dirigí l’organització de la Volta a Catalunya i formà part de l’Associació Espanyola d’Organitzacions Ciclistes Pel que fa al futbol, dirigí el comitè de competició de la federació catalana, de la qual fou vicepresident, i fou nomenat cap de l’equip espanyol durant els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i responsable de l’organització a Barcelona de la Copa del Món 1982 També presidí tres anys el Club Universitari i formà part de la directiva de la Federació Catalana d’Atletisme Collaborà en l’organització dels Jocs …

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de la Segona…

Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports , fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955 Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals esdeveniments esportius de Barcelona…