Resultats de la cerca

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…

Seguint la tendència del moment, pretenia agermanar l’esport amb la literatura i les belles arts Tot i que abraçà més àmpliament el camp cultural, també tractà el futbol, anuncià vetllades de boxa i publicà cròniques de combats Sortí almenys fins al número 30

Era formada per redactors que havien sortit del setmanari Xut Els articles eren signats amb pseudònims, com Ocarina de Les Corts , Tresunces , etc Informava de l’actualitat esportiva del moment i ironitzava amb les notícies publicades en altres diaris esportius De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren 20 números

De caràcter multiesportiu, informava de les activitats del moment i tingué com a redactors Francisco Canto, especialista en ciclisme, i René Lehman i José Massó, corresponsals a París i Londres, respectivament De periodicitat setmanal i illustrada, constava de divuit pàgines Se’n publicaren com a mínim 92 números

Fou iniciada per una cooperativa de llicenciats en educació física que ja publicava la Revista de educación física Ofereix articles originals i d’altres traduïts de les millors revistes d’entrenament esportiu d’Europa i dels Estats Units En els seus inicis estigué dirigida per Paco Seirullo i hi han collaborat els millors especialistes d’entrenament esportiu del moment De periodicitat bimestral, des del 1994 passà a una editorial de la Corunya És accessible en versió electrònica

No tractava exclusivament de les activitats de la vila de Gràcia, sinó que, dividida en dues parts diferenciades, en una primera feia la crònica dels esports que es practicaven en aquell moment, com el futbol, el ciclisme, l’automobilisme o l’aviació La segona estava dedicada al cinema, un signe de modernitat Escrita en català fins el número 30, adoptà després el castellà Gratuïta i de periodicitat setmanal, se’n publicaren com a mínim 35 números

Es fundà l’any 1979, en un primer moment com a Departament d’Esports de la Federació d’Associacions de Sords de Catalunya El primer president fou Sebastián Montesinos Andrés L’any 2001 passà a ser federació esportiva S’encarrega de l’organització dels Campionats Esportius de Sords de Catalunya i de totes les lligues corresponents a les diferents modalitats esportives practicades basquetbol, billar, bowling, ciclisme, escacs, futbol, petanca, tennis i tennis de taula L’any 2009 tenia 2936 esportistes federats i, el 2011, 14 clubs inscrits

Treballà en un primer moment per a la revista Fútbol Posteriorment treballà per a Las Noticias , Mundo Deportivo , La Nau , La Publicitat i La Humanitat Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema esport i ciutadania Amb la proclamació de la República es decantà cap a la crònica política El 1939 s’exilià a Mèxic Pòstumament F Burguet edità un recull de les seves memòries sota el títol Els diaris de la Rambla

Fou fundada l’any 1965 per Pere Vergés Farrés amb els principis pedagògics que caracteritzaren l’Escola del Mar de Barcelona, que ell mateix dirigí Tingué la natació com a assignatura esportiva de referència i, durant força anys, membres de la nissaga Bernal, ben coneguda per la seva vinculació amb aquest esport, foren professors de natació Carme Ponsati també fou una de les impulsores de la seva pràctica Com que l’objectiu era ensenyar a nedar, no intervingué en competicions regulars, tot i que, en algun moment, estigué afiliada a la Federació Catalana de Natació

Dependent de l’Església catòlica, tenia el seu precedent en la Secretaria d’Esports dels Joves d’Acció Catòlica, impulsada des del 1940 pel metge i eclesiàstic Pere Tarrés Impulsà la pràctica esportiva i la competició entre diferents equips vinculats a parròquies, escoles religioses, centres d’esbarjo cristià i altres institucions Entre els esports més practicats, cal destacar l’atletisme i, sobretot, el basquetbol, que visqué un moment de gran propagació entre el jovent catòlic Des de la delegació es creà un campionat amb la participació de quaranta-tres equips, al marge de les…