Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Pista
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista poliesportiva publicada mensualment a Barcelona del 1971 al 1973.
El seu director artístic era Santiago Gargallo i el director editorial, Emilio López Valls Prestava atenció a esports minoritaris, com les tres modalitats d’hoquei sobre patins, sobre herba i sobre gel, el patinatge, l’handbol o l’esquí nàutic Tractava especialment aspectes tècnics
en pista coberta
Esport general
Dit de la prova, l’encontre o la competició que es disputa en un recinte amb sostre.
Pista coberta d’atletisme de Catalunya

Pista coberta d’atletisme de Catalunya
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Esport general
Pavelló poliesportiu del barri de Sant Oleguer de Sabadell.
Inaugurat el 26 de setembre del 2010, està dissenyat per a la pràctica de l’atletisme, però també atén esports com el basquetbol, el voleibol o la gimnàstica Fou construït pels arquitectes Mario Corea i Lluís Morán i és propietat de l’Ajuntament de Sabadell És la primera i única pista de les seves característiques a Catalunya i està homolgada per acollir competicions esportives d’àmbit internacional Ha acollit el Campionat d’Espanya en pista coberta 2012, 2013, la Copa del Rei de clubs 2011, diversos Campionats de Catalunya d’atletisme de diferents categories, així…
Secció Esportiva Santa Eulàlia

Pista de ciment de la Secció Esportiva Santa Eulàlia de la dècada de 1960
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona conegut com SESE.
Fou fundat el 1952 sota l’aixopluc de la parròquia Santa Eulàlia de la plaça Virrei Amat de Barcelona El basquetbol fou un dels primers esports practicats i el 1953 dos equips començaren a competir en l’OAR L’any 1957 per primer cop incorporà un equip femení La temporada 1959-60 s’inscrigué en les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol El 1962 inaugurà la primera pista de ciment, i l’any següent incorporà el minibàsquet La temporada 1966-67 el primer equip competí per primer cop en l’àmbit estatal, a la tercera divisió A partir dels anys vuitanta començà a gestionar…
Complex Esportiu Municipal Can Caralleu

Sala del Complex Esportiu Municipal Can Caralleu
Arxiu Fundació Claror
Esport general
Conjunt d’instal·lacions poliesportives del barri de Can Caralleu de Bareclona.
Creat l’any 1998 a partir d’unes installacions anteriors, és gestionat per una societat integrada per tres entitats gestores el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull Les seves installacions disposen de tres piscines, sala de fitnes, sala d’aeròbic amb bicicleta, tres sales d’activitats dirigides, quatre pistes de tennis de gespa artificial, dues pistes de pàdel, camp de futbol de gespa artificial, pista d’atletisme no homologada, pista de futbol sala, camp de futbol 7, pista de bàsquet, pista…
Grup Esportiu SEAT
Esport general
Club poliesportiu de la Zona Franca de Barcelona.
Fundat el 1954 i també conegut com Grup d’Empresa SEAT, reunia els treballadors de la fàbrica automobilística SEAT en activitats socioculturals, recreatives i esportives El 1959 tenia equips d’atletisme, natació, futbol, basquetbol, handbol, hoquei sobre patins, beisbol, esquí, tir, escacs, tennis de taula i pilota Arribà a tenir fins a vint seccions, la majoria de les quals competien en divisions territorials Les installacions foren inaugurades el 5 de juny de 1960 Constaven d’un camp de futbol amb una pista d’atletisme al voltant, una piscina descoberta i una pista…
Complex Esportiu Municipal Mar Bella

Pistes poliesportives del Complex Esportiu Municipal Mar Bella
Complex Esportiu Municipal Mar Bella
Esport general
Conjunt d’instal·lacions poliesportives del barri del Poblenou de Barcelona, situat al costat de la platja que li dona nom.
Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’atletisme s’utilitzà…
Palau d’Esports de Granollers
Esport general
Pavelló poliesportiu de Granollers.
Projectat per l’arquitecte Pep Bonet, fou inaugurat al juliol del 1991 amb la celebració del Torneig Internacional d’Handbol de Granollers Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i acollí la primera fase i la segona de les competicions d’handbol masculí i femení Ha estat seu de la Copa del Rei d’handbol 1994, 2009 i de competicions internacionals com la Lliga europea femenina de voleibol 2012 o el Campionat del Món d’handbol 2013 És utilitzat habitualment pel Club Balonmano Granollers El Servei d’Esports de l’Ajuntament de Granollers, que n’és el propietari,…
Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya
Esport general
Instrument jurídic i tècnic promogut pel Consell Català de l’Esport l’any 2005 que defineix les necessitats d’equipaments esportius de Catalunya i les prioritats d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Conegut amb les sigles PIEC, conclou que les installacions esportives bàsiques de referència són una piscina coberta a menys de 20 km de cada ciutadà, un pavelló a tots els municipis de més de 2000 h, un camp d’esports a tots els municipis de més de 1000 h, una pista poliesportiva a tots els municipis amb escola, un gimnàs a tots els municipis amb institut de secundària i una pista d’atletisme a cada comarca La previsió inicial fou de construir 604 installacions esportives en dues fases la primera durant el període 2005-08 i la segona durant el període 2009-11 Una…
la Molina
El telecadira de la Tosa d’Alp, a la Molina
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’hivern del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la capçalera del riu Alp (dit ací riera de la Molina).
És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya 1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del puig d’Alp, i el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina