Resultats de la cerca

Fundat el 1993, nasqué amb l’objectiu de fomentar la cultura popular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural En l’àmbit dels jocs tradicionals, impulsa estudis sobre el patrimoni etnològic i lúdic de Catalunya Collabora amb l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC en l’organització d’un postgrau en jocs tradicionals i organitza congressos sobre aquesta temàtica És membre de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals

Atorgat anualment, a l'inici premiava únicament la trajectòria d’una dona esportista Entre les guanyadores figuren Roser Ponsati, Adela Piera, Katy Mayr, Montserrat Vergé, Marta Vilajosana i Carmen Perea El 2012 s'establiren tres modalitats el de dona esportista, el de promoció de l’esport que manté el nom de Mireia Tapiador i el de mitjà de comunicació, destinats a guardonar la tasca personal o professional d’una dona esportista i la tasca de promoció i foment de l’esport femení L'any 2013 s'hi sumà una nova modalitat, la de club esportiu, amb la finalitat de…

Afavoreix laparticipació de tots els associats en la creació i la promoció d’activitats al voltant del joc i la joguina, com també els espais de joc i els equipaments lúdics de les ludoteques Promou la reflexió i el debat de la societat catalana al voltant del joc, la joguina i la ludoteca

Fundada el 1964, fou impulsada per diverses personalitats de la societat barcelonina, entre les quals hi havia Joan Antoni Samaranch El primer president fou Josep Garriga-Nogués Nasqué com a delegació a Barcelona del Panathlon Club Internacional, organització amb nombroses delegacions arreu del món i fundada a Venècia l’any 1951 amb l’objectiu de difondre l’esperit olímpic Té com a fita la defensa de totes les disciplines esportives, el suport de les joves promeses i el reconeixement públic dels esportistes destacats, que posen l’accent en la formació i la convivència entre els pobles Des del…

Dedicada a la promoció dels esports, incloïa articles d’opinió i notes tècniques i d’informació esportiva Feia la crònica dels partits de futbol de la setmana, de Barcelona i Catalunya especialment També publicava notícies esportives d’Espanya i d’Europa Tot i que pocs articles van signats, hi ha la signatura de Josep A Trabal Tingué un vida efímera

Editada per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, informava sobre l’activitat esportiva de la ciutat en una línia de promoció i desenvolupament De periodicitat bimestral, fou dirigida per Enric Bañeres Durant un lapse deixà de publicar-se, tot i que reaparegué entre el febrer i l’agost del 1991 amb l’objectiu d’informar sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

El 1951 entrà a l’Obra Atlètica Recreativa, que dirigí tres anys més tard Facilità l’organització de la Setmana Catalana de Ciclisme, que en la 29a edició instaurà un trofeu amb el seu nom per al primer classificat català A partir del 1984 treballà per a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat en múltiples activitats de promoció, com el voluntariat del COOB’92, el Circuit de Catalunya o la creació del guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya, que rebé el 1991

Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular