Resultats de la cerca

Fou l’òrgan oficial de l’Sportsmen Club de Barcelona i informava de les activitats de les diverses seccions del club patinatge, tir al blanc, esgrima, bitlles, escacs, ciclisme, columbicultura i fotografia Sembla que tingué una vida efímera

Fou l’òrgan del Club Velocipedista de Reus i oferia informació sobre el moviment de la Federació Gimnàstica Espanyola i altres activitats esportives Tingué com a redactors Roberto M Grañén, Enrique Izaguirre i Francesc Cabré

Fou editada per una cooperativa de llicenciats en Educació Física formada per Paco Seirullo, que en fou director, Antonio Sánchez, Josep M Povill i Rafael Martín, amb la intenció d’oferir formació continuada als professionals de l’educació física Oferia articles originals i traduccions de revistes estrangeres De periodicitat bimestral, el 1994 passà a mans d’una editorial de la Corunya És accessible en versió digital

Fou iniciada per una cooperativa de llicenciats en educació física que ja publicava la Revista de educación física Ofereix articles originals i d’altres traduïts de les millors revistes d’entrenament esportiu d’Europa i dels Estats Units En els seus inicis estigué dirigida per Paco Seirullo i hi han collaborat els millors especialistes d’entrenament esportiu del moment De periodicitat bimestral, des del 1994 passà a una editorial de la Corunya És accessible en versió electrònica

Escrita en castellà, aparegué per primera vegada a Lleida el 9 de juny de 1922 i fou una de les revistes pioneres del seu àmbit a les comarques de ponent, a la vegada que també prestava atenció a l’activitat femenina, fins aleshores residual Seguia els equips lleidatans, amb cròniques dels campionats i seguiment dels jugadors

Nascuda el 1985, té com a objectiu difondre l’educació física i servir d’enllaç entre la comunitat acadèmica i l’àmbit professional del sector esportiu El 1982 la revista Apuntes de Medicina Deportiva , fundada el 1964, passà a dependre de l’INEFC i amplià l’àmbit temàtic Així nasqué la revista Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva 1982-83 Amb motiu de la creació de l’organisme autònom INEFC 1983, la revista canvià novament de títol i esdevingué Apunts Revista de l’INEFC 1984 El 1985 s’escindí en dues línies de recerca separades, la…

Pretenia fomentar la pràctica dels esports, especialment del futbol, entre els joves Combinava la informació tècnica amb les curiositats i anècdotes Hi dibuixava Albert Mestre, i dels reportatges gràfics en tenia cura Maymó De periodicitat setmanal, sortia els dijous Se’n publicaren com a mínim 12 números En cessar la revista, la mateixa editorial Millà publicà Mis deportes , de característiques similars

Nascuda l’any 1964 amb el nom d’ Apuntes del Centro Juvenil de Medicina Deportiva , passà a denominar-se Apuntes de Medicina Deportiva i el 1982 canvià el nom per Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva Aquesta nova edició, publicada amb la collaboració de l’INEFC, incloïa temàtica d’educació física i es publicava en format bilingüe català i castellà El 1985 la collaboració amb l’INEFC s’interrompé i s’escindí en Apunts Educació Física i Esports i Apunts Medicina de l’Esport , i fou publicada amb un format trilingüe català, castellà i anglès Propietat del Consell Català de l’Esport i…

Era el suplement setmanal d’esports del diari Solidaridad Nacional , òrgan del Movimiento Nacional Tingué Alfredo Rueda, Francisco Yagüe, Pedro Flores i José Durany com a redactors Els reportatges gràfics eren de Pérez de Rozas Sortia els dimarts Tenia 16 pàgines, majoritàriament dedicades a la informació de futbol del cap de setmana

Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la…