Resultats de la cerca

Estudià a la facultat de periodisme Treballà en el diari Sport al començament dels anys vuitanta i a Televisió de Catalunya des de l’inici de la cadena Fundador de Motor a fons hi> , ha estat presentador de tots els Telenotícies en diferents etapes i dels programes esportius Gol a Gol , Tot l’esport , Esports 33 i Km 0 , el qual actualment dirigeix Ha fet retransmissions de diferents esports, especialment de motor, i ha cobert sobre el terreny cinc edicions del ralli París-Dakar 1985-90, grans premis de Fórmula 1 2005-08 i altres competicions de motociclisme

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…

El 1906 fundà el Club Espanyol de Jiu-Jitsu, en el qual es practicava també l’esgrima i la boxa El 1909 collaborà en la refundació de l’Espanyol, en fusionar el seu club amb l’equip de futbol capitanejat pel seu cosí Emili Sampere, l’X Sporting Club, i es constituí el Club Deportivo Español, que presidí uns mesos L’Espanyol tenia, per tant, un equip de futbol, seccions d’esgrima, boxa i jujutsu i una de recreativa dedicada al teatre Els anys quaranta formà part de la directiva del club, del qual era el soci número 1

Treballà en ràdio, televisió i premsa durant la dècada de 1970 Fou el primer cap de premsa d’un club de futbol de l’Estat espanyol, el Futbol Club Barcelona 1981-03, el qual posà el seu nom a la sala de premsa Durant aquest període organitzà els actes del centenari del FC Barcelona

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

Fou fundada i dirigida per Antoni Ollé, que utilitzava els pseudònims Aquell , El savi de la redacció o Nyèbit , i hi collaboraren els populars dibuixants Roca i Mestres De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren com a mínim quinze números

Duia de subtítol “Periódico de deportes y espectáculos” Informava de la gestió i les activitats esportives dels equips de la ciutat, des de l’esport escolar fins al professional Dirigit per Claudi Zapater, la direcció periodística estigué a càrrec de Josep M Roca i Manu Sánchez Emprava el català o castellà indistintament i cada número constava de 20 pàgines

Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números

Pertangué a l’empresa Roca i el 1988 passà a mans municipals L’equipament disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de beisbol i softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossa de salt i grades per a 1100 espectadors El 1997 fou una de les tres seus del Campionat d’Europa de beisbol Fins el 2010 hi realitzaren els seus partits i entrenaments el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc, però des del 2011 ho fan a les installacions de Can Torelló

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva