Resultats de la cerca

El procés s’inicià el 2001 i es culminà al març del 2003 amb la celebració del plenari de l’esport Fou la primera ciutat d’Europa que consensuà un document per a tot el seu sector esportiu Els seus pilars bàsics foren consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport i mantenir el reconeixement internacional per a acollir esdeveniments esportius d’alt nivell, convertir-la en un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport, i promoure les activitats esportives a través del teixit associatiu per a enfortir la cohesió social En aquest pla d’acció s’hi…

Creat l’any 1980 amb el nom de Direcció General de l’Esport, el primer responsable fou Josep Lluís Vilaseca, que ocupà el càrrec fins el 1995 i que facilità la creació del CAR de Sant Cugat el 1987 Li correspon exercir les funcions que li assenyala la Llei de l’esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l’Esport, la política esportiva de Catalunya Té com a objectius l’increment de la pràctica de l’activitat física, els esports de lleure i de competició, la millora dels nivells quantitatius i qualitatius de les àrees que donen suport a la pràctica esportiva, l’…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…