Resultats de la cerca

Fou president del Club Ciclista Provençalenc en dues fases, la primera durant la dècada de 1940 i la segona a partir del 1953 Durant els seus mandats es crearen els trofeus Mossèn Borràs i Joan Campillo, així com els grans premis de Múrcia i de Sant Martí de Provençals i el Campionat d’Espanya per a independents

Fundat el 1993 i conegut com ceGUP, agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona i controla les diferents seccions esportives de cada especialitat Té seccions d’atletisme, bàsquet, ciclisme, duatló i triatló, futbol, golf, pitch-and-putt, motociclisme, natació, submarinisme, tennis, pàdel, tir, tir al plat, voleibol i waterpolo, que funcionen de manera autònoma sota la tutela del club Competeix en trofeus d’àmbit català i estatal i ha participat en els Jocs Mundials de Policies i Bombers Fa ús de les installacions…

Fundat el 1930, està vinculat amb l’associació Casal de Sords de Barcelona, nascuda el 1916 Inicialment prengué el nom de Centre Deportiu Silenciós i practicà futbol, natació, excursionisme i escacs L’equip de futbol, l’any de la fundació, guanyà nombrosos trofeus El 1937 es fusionà amb el Cercle Recreatiu del Sordmut i adoptà el nom actual La secció de futbol també destacà els anys seixanta Practica futbol, futbol sala, futbol 7, petanca, bitlles i dards Participa en el Campionat Esportiu de Sords Catalunya, el Campionat d’Espanya per a sords en diversos esports i participà en…

Fundat al maig del 1932 i també conegut com Club Atletes Units, tenia tres seccions atletisme, ciclisme i natació Respecte a les dues primeres, competien en trofeus de poblacions veïnes Organitzà algunes curses ciclistes, com el Trofeu Cicles Siurana o la carrera ciclista a Sant Gregori La secció de natació es fundà el 1934 i fou la principal competidora del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, màxims dinamitzadors d’aquest esport a la província de Girona Participà en torneigs com el Gran Premi de Pasqua del Club Natació Barcelona També promogué el bàsquet femení…

Situat al número 197 del carrer de València, disposà d’una gran sala on se celebraren balls, concerts, sessions de cinema i, a partir de la primera dècada de 1900, vetllades pugilístiques També acollí partits i exhibicions d’altres modalitats esportives, com el voleibol, la lluita grecoromana i lliure o el patinatge artístic Albergà regularment combats de boxa entre el 1914 i el 1936 S’hi organitzaren trofeus de boxa com el Cinturó Barcelona 1932, les fases eliminatòries del Campionat de Catalunya de boxa amateur i combats a fi de seleccionar els púgils que havien de participar a l’Olimpíada…

Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari…

En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madridel 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rey, el…