Resultats de la cerca

L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Celebra la festa major el segon diumenge d’agost, per Sant Salvador El juliol del 2021 s’anuncià la descoberta d’un gran jaciment ibèric i romà a la zona de Cal Bou Entre les troballes hi ha una necròpolis romana, on es conserven diversos esquelets, nou sitges, més de set àmfores i nombrosos fragments de vaixella

Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor

Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis

Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…

Datat entre el 200 aC i el 600 dC, hom hi distingeix un temple en forma de ferradura i un santuari de pedra Les escultures de pedra i la ceràmica, abundants, recorden les de la cultura de Tiahuanaco

S’hi conserven les restes de les ciutats de Besnagar i Jarespur, dels convents de Bhodspur i Andher, i els temples excavats en la roca d’Udghiri, però la fama del lloc ve de tres stupa dels segles II i I aC El 1918 hi hagué una important restauració

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia

Ha donat nom a una cultura calcolítica de Palestina del IV millenni aC el ghassulià , amb el qual són estretament relacionats el grup de Beer Sheva jaciments d’Abu Maṭar, Ṣafadi, el del desert de Judà ‘En-Gedi i el de la regió costanera Ḥederah

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI