Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
abric Romaní
IPHES
Jaciment arqueològic
Balma del congost de Capellades, damunt l’Anoia, dins el terme de Capellades (Anoia).
Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…
el Capelló
Jaciment arqueològic
Jaciment paleontològic
Cinglera
Cinglera del municipi de Capellades (Anoia) que conforma un conjunt arqueològic.
Ocupa una superfície de 48788 m 2 que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe, la cova de Matías Pallarès, la cova del Paranò i la cova d’en Jaume Forcada El març del…
Faras
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de Núbia, actual Bahr al-Gazāl.
Una expedició arqueològica polonesa, enviada per la UNESCO durant la campanya de salvament dels monuments de Núbia 1961-66, hi descobrí restes de temples construïts per Tutmès III i Ramsès II i d’alguns hipogeus i mastabes, i una església copta, decorada amb pintures d’influència bizantina
Meroe
Retlaw Snellac Photography (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, a la vora oriental del Nil i uns 210 km al nord de Kharṭūm.
Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC Fou la capital del regne de Kuš , tot i que n’és controvertit el període per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada ~750 aC-~350 dC per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata ~590 aC-430 aC i posteriorment n’esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar ~300 aC-350 dC Hi ha restes d’una zona emmurallada possiblement la ciutat reial, amb uns banys i diversos temples petits A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran temple d’…