Resultats de la cerca

És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases Fou excavat parcialment els anys cinquanta per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica

És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat de les…

S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes

A prop de la cala de Santa Ponça, és damunt un petit turó 10-12 m, de superfície plana i d’uns 1800 m 2 Les construccions excavades, de planta absidal o ovalada, formen un conjunt compacte de grans dimensions al voltant de tres espais centrals Des del 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’origen punicoebusità i itàlic, cosa que fa pensar que fou un lloc d’intercanvi entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3 600 m 2 , on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada Fora del recinte també es construïren cabanes i una cisterna La vida del poblat s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC És el primer poblat pretalaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca W Waldren en fou el descobridor i l’excavador Les excavacions foren iniciades el 1979

Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC

Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions