Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Chogha Zanbil
Chogha Zanbil
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic del període elamita, a l’ostān del Khūzestān (Iran), declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1979.
Ṭaq-i Bustān
Jaciment arqueològic
Denominació moderna neopersa (‘cova del jardí’) d’una antiga localitat persa, prop de Kirmānšāh, en la qual, en època sassànida, hi havia un palau reial, un parc amb animals i uns treballs importants de canalització.
Se n'han conservat dues sales excavades a la roca, amb baixos relleus s II-VII que representen escenes de caça i de cort També hi ha inscripcions en pahlavi
Behistun
Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
jaciment d’Adarró
Restes del poblat ibèric i romà d’Adarró, a Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Història
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic integrat per restes ibèriques i romanes a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que pren el nom d’una antiga quadra.
El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat