Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Chogha Zanbil
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic del període elamita, a l’ostān del Khūzestān (Iran), declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1979.
el Puntal dels Llops
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal d’Olocau (Camp de Túria).
És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar
castellet de Bernabé
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Llíria (Camp de Túria).
És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC
Ṭaq-i Bustān
Jaciment arqueològic
Denominació moderna neopersa (‘cova del jardí’) d’una antiga localitat persa, prop de Kirmānšāh, en la qual, en època sassànida, hi havia un palau reial, un parc amb animals i uns treballs importants de canalització.
Se n'han conservat dues sales excavades a la roca, amb baixos relleus s II-VII que representen escenes de caça i de cort També hi ha inscripcions en pahlavi
Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson