Resultats de la cerca

Important centre religiós del 250 aC al 650 dC, fou la metròpolis de la cultura prehispànica a Mèxic Meravella arquitectònica i urbanística, hom hi pot contemplar grans monuments tot al llarg de l’avinguda dels Morts les piràmides del Sol i de la Lluna, el temple de Quetzalcóatl i el palau de Quetzalpalalóatl, voltats per les residències dels sacerdots més als afores, hi havia les cases dels comerciants i artesans

Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com també…

Les excavacions han posat al descobert un primitiu nucli txitximeca segles XIII-XV, amb superposicions asteques 1450-1520 El principal monument és la piràmide, coronada possiblement per dos santuaris, amb una doble escalinata

Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies

Fundada pels zapoteques, a més de 1500 m sobre el nivell de la mar, les seves ruïnes palesen que fou conquerida o ocupada successivament pels mixteques i els asteques Al cim d’un turó es conserven les ruïnes d’un conjunt monumental amb temples i palaus

Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre zapoteques i mixteques

Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment Aspecte del poblat ibèric dels Vilars © CIC-Moià Datada els anys…

Fou un antic centre urbà maia Les excavacions han descobert uns 120 edificis de diferents tipus i funcions, dels quals es poden visitar una cinquantena Hi destaquen quatre temples dels segles VII-VIII, amb escultures notables, més de trenta esteles i una seixantena de llindes El lloc també és conegut per la traducció castellana del topònim Piedras Verdes Tingué una llarga rivalitat amb la ciutat de Piedras Negras , situada 40 km riu amunt

Les excavacions han demostrat que la ciutat estigué sotmesa successivament al domini dels zapoteques de Monte Albán i dels mixteques de Mitla El seu moment de màxima esplendor va del segle IX al segle XIII Hom hi ha descobert nombroses construccions palaus, un joc de pilota i una fortalesa al cim d’un petit turó

Pertany al període clàssic de la cultura de Teotihuacán ~500, bé que posteriorment acollí altres pobles zapoteques, maies, etc, i arran de la destrucció de Teotihuacán 800, n'acollí els fugitius Les construccions conservades palesen una barreja d’estils i d’influències el vestigi més important és el temple dedicat al déu Quetzalcoatl, a la part més alta de les ruïnes