Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sirvankaja
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic de la província de Dažhovuz (Turkmenistan).
Sahsemen
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic de la província de Dažhovuz (Turkmenistan).
Deukeskenkala
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic de la província de Dažhovuz (Turkmenistan).
Denkola
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic de la província de Dažhovuz (Turkmenistan).
Sānchī
Stupa de Sānchī
Travelling Slacker (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Extensa zona arqueològica de l’estat de Madhya Pradesh, Índia, 40 km al NE de la ciutat de Bhopāl, que comprèn mil anys d’art budista.
S’hi conserven les restes de les ciutats de Besnagar i Jarespur, dels convents de Bhodspur i Andher, i els temples excavats en la roca d’Udghiri, però la fama del lloc ve de tres stupa dels segles II i I aC El 1918 hi hagué una important restauració
Brahmagiri
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Dècan, República de l’Índia, al sud de Ballāri, on es troben estratificades les cultures de bronze i ferro més importants de la prehistòria del país.
Bisauli
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Índia, del districte de Badāyūn (Uttar Pradesh), estudiat per Lal i on aparegué l’anomenada ceràmica de Bisauli,
de l’edat del bronze, la qual es caracteritza pel seu vernís vermell, amb decoració negra.
Bhīta
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Índia, al sud d’Allahabad.
És una ciutat fortificada de l’edat del ferro, amb la típica ceràmica negra envernissada, d’on sortiren uns segells amb el nom de Vichhi i Vichigrama
Bhagatrar
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Índia, situat a la riba del golf de Khambhat; és, amb els jaciments de Telod i Megham, el límit meridional de la cultura de l’Indus.
Barabar
Vista de la muntanya de Barabar i de l’entrada d’una de les coves
Anandajoti Bhikkhu (CC BY 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya de l’Índia, al nord de Gayā, on hi ha uns hipogeus de planta més o menys rodona excavats en els gneis, que daten del s III aC.
El rei Aśoka 268-230 aC els donà als ascetes ājīvika