Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…
Camp de les Lloses
Jaciment arqueològic
Jaciment iberoromà del terme municipal de Tona (Osona).
Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment
Biskupin
Jaciment arqueològic
Poblat de la primera edat del ferro, prop de Znin (Polònia).
Establert en una península al llac del mateix nom, estava voltat per una muralla formada per dues palissades de fusta amb farciment intern de terra i pedra A l’interior hi havia una dotzena de carrers parallels coberts amb taulons de fusta i un centenar de cases, també de fusta La vida de l’assentament cobreix els ss VI i V aC Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
castellet de Bernabé
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Llíria (Camp de Túria).
És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC
turó de ses Abelles
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del període talaiòtic final, al terme municipal de Calvià (Mallorca).
A prop de la cala de Santa Ponça, és damunt un petit turó 10-12 m, de superfície plana i d’uns 1800 m 2 Les construccions excavades, de planta absidal o ovalada, formen un conjunt compacte de grans dimensions al voltant de tres espais centrals Des del 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’origen punicoebusità i itàlic, cosa que fa pensar que fou un lloc d’intercanvi entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC
Caral

Sector superior de la ciutat de Caral, amb la vall de Supe al fons
© Proyecto Especial Arqueol. Caral-Supe
Jaciment arqueològic
Ciutat neolítica situada prop de la ciutat moderna de Caral, al Perú.
És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat
fortalesa dels Vilars

Restes del poblat ibèric dels Vilars, a Arbeca
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat al municipi d’Arbeca (Garrigues), en una plana agrícola.
Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment Aspecte del poblat ibèric dels…
els Tolegassos
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal de Viladamat (Alt Empordà), a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas
Tall Qārah-Quzaq
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la vall superior de l’Eufrates (Síria), a una trentena de quilòmetres de la frontera turca.
Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri
poblat ibèric de la Moleta del Remei

Poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina