Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
cap Súnion

El temple de Posidó, al cap Súnion
Tilemahos Efthimiadis (CC BY-SA 2.0)
Cap
Jaciment arqueològic
Promontori de l’Àtica, conegut per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó.
Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així…
el Capelló
Jaciment arqueològic
Jaciment paleontològic
Cinglera
Cinglera del municipi de Capellades (Anoia) que conforma un conjunt arqueològic.
Ocupa una superfície de 48788 m 2 que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe, la cova de Matías Pallarès, la cova del Paranò i la cova d’en Jaume Forcada El març del…
Zagora
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro de l’illa d’Andros (Grècia).
Ocupat entre el 850 aC i el 700 aC, és un dels pocs jaciments d’hàbitat ben coneguts d’aquest període de Grècia És situat damunt d’un esperó rocós de pendents abruptes, prop de la mar, i queda protegit per una muralla que tancava l’únic punt per on era accessible En les fases més antigues les cases, rectangulars, eren d’un sol recinte, però evolucionaren cap a models complexos, amb diversos recintes de funcions especialitzades disposats entorn d’un pati obert Hom ha suposat que podia ésser una colònia eubea
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
Cala Cala

Cala Cala
Pinturas Rupestres de Cala Cala
Jaciment arqueològic
Pintures rupestres del departament d’Oruro (Bolívia).
Paramonga
Jaciment arqueològic
Restes arqueològiques de la civilització chimu del departament de Lima (Perú).
Iskanwaya

Iskanwaya
Iskanwaya
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic del departament de La Paz (Bolívia).
Vertesszöllös
Localitat
Jaciment arqueològic
Localitat d’Hongria, als monts Vértes, a l’W de Budapest, on el 1963 fou descobert un jaciment arqueològic corresponent a la glaciació Mindel.
Hom hi ha trobat restes d’animals i d’home corresponents, segons uns, a l' Homo erectus , i segons d’altres, a l' Homo sapiens
Vall dels Reis

La Vall dels Reis
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor.
Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en…
Vall de les Reines
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor i a 1,5 km de la Vall dels Reis, al SW.
Comprèn vuitanta tombes, del tipus hipogeu, de les dinasties XIX-XX període ramèssida, en llur majoria de reines, però també n'hi ha de prínceps Llur qualitat és desigual, car mentre que algunes són de bona factura sempre, però, de dimensions més reduïdes i de decoració més pobra que les dels faraons, n'hi ha d’altres que no foren acabades o bé han estat malmeses en època postfaraònica Les més importants són la de la reina Nefertari, muller de Ramsès II —sens dubte la millor—, la de Thiti, esposa d’un dels Ramsès de la dinastia XX, i les de Khaemuast i d’Ammoherkhepeshef, fills de Ramsès III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina