Resultats de la cerca

Les excavacions han demostrat que la ciutat estigué sotmesa successivament al domini dels zapoteques de Monte Albán i dels mixteques de Mitla El seu moment de màxima esplendor va del segle IX al segle XIII Hom hi ha descobert nombroses construccions palaus, un joc de pilota i una fortalesa al cim d’un petit turó

Pertany al període clàssic de la cultura de Teotihuacán ~500, bé que posteriorment acollí altres pobles zapoteques, maies, etc, i arran de la destrucció de Teotihuacán 800, n'acollí els fugitius Les construccions conservades palesen una barreja d’estils i d’influències el vestigi més important és el temple dedicat al déu Quetzalcoatl, a la part més alta de les ruïnes

Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’anomenada Casa del…

Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del  puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…

Excavat per H RHall i L Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc, féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part ~4300-3500 aC Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps era feta, com…

Fou habitat des del 1580 aC fins al 900 dC Conserva monuments de les èpoques preclàssica i clàssica El més important és una estructura piramidal E VII sub, trobada sota construccions posteriors, que presenta elements decoratius d’indubtable ascendència olmeca i que pertany al període preclàssic Són també molt interessants les esteles de pedra, amb magnífics relleus de l’època clàssica

És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic  abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’anomena protonaveta o monument de triple parament A la…

A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes de taula, un dels quals…

Des del mateix moment de la troballa, aquesta resta fou objecte d’una gran controvèrsia, atès que no tothom coincidia en la identificació com a resta humana que li havia conferit el seu descobridor, Josep Gibert El Louvre de París i altres paleontòlegs de l’època es fonamentaven en la presència d’una cresta en el fòssil per a identificar-lo com a pertanyent a un ase Posteriorment, la troballa d’altres restes humanes a Europa amb una cresta i antiguitat semblant i, sobretot, noves anàlisis químiques confirmaren la naturalesa humana d’aquest fragment ossi, que han associat a un nen…