Resultats de la cerca

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes

S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga

Es troba en un gran tall que tingué dotze períodes d’ocupació, des del final del II millenni aC fins al segle VI aC Les cases són fetes de terra amb una estructura de canyes i permeten observar una evolució des de models simples de planta quadrada a tipus més grans, de planta rectangular amb pòrtic d’entrada i, en alguns casos, pintades

Establert en una península al llac del mateix nom, estava voltat per una muralla formada per dues palissades de fusta amb farciment intern de terra i pedra A l’interior hi havia una dotzena de carrers parallels coberts amb taulons de fusta i un centenar de cases, també de fusta La vida de l’assentament cobreix els ss VI i V aC Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental

Destruïda per un terratrèmol vers el 1550 aC, fou immediatament reconstruïda i engrandida Fou definitivament destruïda per una erupció volcànica que en cobrí les restes amb una espessa capa de cendres que l’han mantingut pràcticament intacta fins a l’actualitat Les excavacions uns 10 000 m 2 han portat a la llum diverses cases en excepcional estat de conservació, decorades amb pintures murals, i carrers de traçat irregular

Ocupat entre el 850 aC i el 700 aC, és un dels pocs jaciments d’hàbitat ben coneguts d’aquest període de Grècia És situat damunt d’un esperó rocós de pendents abruptes, prop de la mar, i queda protegit per una muralla que tancava l’únic punt per on era accessible En les fases més antigues les cases, rectangulars, eren d’un sol recinte, però evolucionaren cap a models complexos, amb diversos recintes de funcions especialitzades disposats entorn d’un pati obert Hom ha suposat que podia ésser una colònia eubea

És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental

A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors, recollectors de molluscs i agricultors Tot i que…

És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins al s III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Al s II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa

És una ciutat fortificada de l’edat del ferro, amb la típica ceràmica negra envernissada, d’on sortiren uns segells amb el nom de Vichhi i Vichigrama