Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Monte Albán
Monte Albán
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de Mèxic, a l’estat d’Oaxaca.
Fundada pels zapoteques, a més de 1500 m sobre el nivell de la mar, les seves ruïnes palesen que fou conquerida o ocupada successivament pels mixteques i els asteques Al cim d’un turó es conserven les ruïnes d’un conjunt monumental amb temples i palaus
Yagul
Yagul
Gallo de Oro Oaxaca (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic de l’estat mexicà d’Oaxaca, molt a prop de la ciutat de Mitla.
Les excavacions han demostrat que la ciutat estigué sotmesa successivament al domini dels zapoteques de Monte Albán i dels mixteques de Mitla El seu moment de màxima esplendor va del segle IX al segle XIII Hom hi ha descobert nombroses construccions palaus, un joc de pilota i una fortalesa al cim d’un petit turó
Beycesultan
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a la vora dreta del curs alt del riu Meandre, Àsia Menor.
Excavat des del 1954 per la missió anglesa de Turquia, ha donat una successió de nivells des del Calcolític fins al segle XII aC Les etapes més notables són la del bronze mitjà, amb una gran ciutat, contemporània de la del Karum de Kültepe i de la de Troia VI, amb palaus de grans dimensions, i una altra etapa contemporània de l’imperi hitita, però amb una cultura pròpia, independent de la hitita i de la de Troia
Boǧazköy
Murs defensius de Boǧazköy, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Nom turc del jaciment arqueològic que correspon a les ruïnes de Hatti, capital de l’imperi hitita, situada a ponent del gran meandre del riu Halis, a la plana d’Anatòlia (prop de la ciutat de Yozgab), coneguda com a jaciment per les seves muralles des del començament del s XIX.
Les excavacions foren començades el 1906 per Hugo Winckler, encarregat per la Societat Alemanya per a l’Orient Les excavacions, ultra les muralles, proporcionaren temples, palaus i l’evidència d’una gran ciutat, una massa de més de 10000 tauletes, en llur majoria inscrites en jeroglífics hitites desconeguts aleshores, i algunes en cuneïforme accadi, que es pogueren desxifrar i permeteren de donar el nom de la ciutat i la seva categoria de capital dels hitites Havia estat fundada cap al 1500 aC per Hatussil I
Tenochtitlán
El Templo Mayor de Tenochtitlán
Andrea Stefanini (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital dels asteques, construïda (segle XIV) en una illa del llac Texcoco (avui dessecat), sobre les ruïnes de la qual hom bastí l’actual Mèxic.
Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com també…