Resultats de la cerca

Especialitzat en curses de llarga distància Es formà al Club Natació Sabadell, al qual pertany, encara que competí als Estats Units durant la seva etapa d’estudiant d’Art Dramàtic a la Universitat de Carolina del Sud 1993 Obtingué la copa del món de llarga distància el 1997 en guanyar cinc de les set proves, i el Campionat del món en aigües obertes en 10 kms a Honolulu el 2000 i a Montreal el 2005 en 25 kms la segona posició a Perth 1998 en 25 kms, a Honolulu 2000 en 5 i 25 kms, a Barcelona 2003 en 25 Kms i la tercera posició en 10 kms també en aquest campionat Ha estat també dos cops…

Especialista en estil lliure, fou plusmarquista mundial dels 400, 800 i 1 500 m lliures Obtingué tres medalles d’or 400 m, 800 m i 400 m estils als Jocs Olímpics de Seül, el 1988, i una 800 m als Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992 Entre altres trofeus, guanyà també tres medalles d’Or 400 m lliures i 800 m lliures als Campionats del món de Perth 1991 i als de Roma del 1994 800m lliures Es retirà després dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en què no guanyà cap medalla L'any 2011 intentà sense èxit qualificar-se per als Jocs Olímpics de Londres del 2012 

Dominà les especialitats de 200 i 400 m estils des del 1986 Guanyà, entre altres títols, dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988 i dues als de Barcelona 1992, així com dues als mundials de Madrid 1986 i dues als de Perth 1991

Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions

Considerat el millor saltador de la història, tingué una infantesa molt difícil Guanyà la medalla d’or en trampolí i en plataforma als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i novament als Jocs Olímpics de Seül del 1988 Fou cinc vegades campió del món Quan es retirà de la competició es dedicà al món de la dansa

S’inicià al Club Natació Atlètic després Atlètic-Barceloneta, fitxà pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint el seu entrenador Jordi Murio, passà al CN Montjuïc El mateix any marxà a estudiar a la Universitat d’Indiana EUA, on rebé el consell de Doc Counsilman entrenador del múltiple medallista olímpic Mark Spitz, i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis 1987 Posteriorment, també competí per l’American University de Washington Aconseguí la medalla de bronze dels 200 m braça en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou quart als de Barcelona 1992 en la mateixa prova En les dues ocasions…

Guanyà la medalla d’or als 200 m lliures i 100 m papallona en els Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i dels 200 m papallona a Seül, el 1988 Ha batut 12 records del món i ha estat cinc vegades campió del món i tretze vegades campió d’Europa, entre els anys 1981 i 1988 El 1991, després de participar en el mundial celebrat a Perth, en el qual només guanyà la prova de relleus, decidí retirar-se i dedicar-se al periodisme

Guanyador de set medalles als Jocs Olímpics de Seül el 1988 cinc de les quals foren d’or, en les proves de 50 i 100 m lliures i tres més en els relleus 4 × 100 i 4 × 200 m lliures i 4 × 100 m estils Ja havia guanyat una medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 en el relleu 4 × 100 metres lliures, i set medalles en el campionat del món de Madrid del 1986 El 1991, en el campionat del món celebrat a Perth, aconseguí tres medalles d’or i una d’argent, per la qual cosa esdevingué el capità indiscutible del poderós equip nord-americà present en els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992…

Destacà en els campionats del món del 1998, en què guanyà set medalles en set participacions, entre les quals l’or en les proves de 100 i 200 m papallona Fou el primer nedador que baixà dels 52 s en la prova de 100 m papallona Aconseguí tres medalles en els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Formà part dels equips australians que guanyaren l’or en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 200 En totes dues bateren el rècord mundial amb uns temps de 70705 m en els 4 × 200 i 31367 m en els 4 × 100 Individualment, aconseguí la medalla d’argent en 100 m papallona

Germà dels també nedadors David i Julia, representà el Club Natació Barcelona 1987-90 i el Club Natació Sabadell fins que es retirà en els Campionats d’Espanya, en els quals assolí trenta títols dinou en piscina de 50 m i onze en piscina curta en diferents proves Als Estats Units, competí per a la Bolles School, la Universitat de Florida amb Randy Reese i Skip Foster com a entrenadors i el Florida Aquatic Swim Team sota les ordres de Ron Ballatore, passada l’època universitària En el seu palmarès destaquen els títols olímpic 1992, mundial 1991 i europeu 1991 de 200 m esquena i les medalles d’…