Resultats de la cerca

Nedador xinès Amb setze anys, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, bé que no obtingué cap medalla, però en els jocs asiàtics de Foshan 2009 aconseguí sis medalles d'or De gran envergadura 1,98 m, destaca sobretot en l’estil lliure i en distàncies llargues En els Jocs Olímpics de Londres 2012 baté el rècord de 1500 m lliures 1431,02 min El seu palmarès inclou, entre d'altres, els següents títols Competició Any Medalla Especialitat Campionat mundial de Roma 2009 bronze 1500 m lliures Campionat mundial de Xangai 2011 or 1500 m lliures or 800 m lliures argent 400 m lliures…

Disputà els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012 i dos Campionats del Món 2006, 2010, i guanyà dues medalles de bronze al Campionat d’Europa 2009, una medalla de plata i una de bronze als Jocs Mundials de l’IBSA, i dos bronzes més al Campionat del Món de piscina curta

Membre del Club Natació Granollers, fou campiona d’Espanya júnior 2011 en solo i per equips El mateix any s’incorporà a la selecció espanyola absoluta i guanyà el World Trophy i la medalla d’or en combo i per equips en el Campionat d’Europa En els Jocs Olímpics de Londres 2012 assolí la medalla de bronze per equips i en els Campionats del Món de Barcelona 2013 obtingué dues plates per equips i una en combo

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’entrenà amb José A del Castillo A divuit anys fou medallista en els Campionats d’Espanya absoluts, i l’any 2008 aconseguí el seu primer títol estatal Nedà els 100 m esquena en els Jocs Olímpics de Londres 2012, fou semifinalista dels 50 m en els Campionats del Món 2009, 2013 i disputà les dues proves en els Campionats d’Europa 2010, 2012 L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

En els Jocs Paralímpics de Sidney 2000, aconseguí un or en 100 m papallona i dos bronzes en 100 m esquena i 200 m estils En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, conquerí un or en 100 m papallona i un bronze en 100 m esquena En els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, aconseguí un or en 400 m lliure i en els de Londres 2012 fou finalista en 400 m lliure, 4 × 100 relleus lliure i estils i en 100 m papallona

Membre del Club Natació Martorell, fou campió de Catalunya de 200 m i 400 m braça 1939 i d’Espanya de 400 m braça 1940 Durant el servei militar 1941-43 nedà i jugà a waterpolo amb el Club Natació Palma, i guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m lliure En acabar-lo, tornà al Martorell per dedicar-se exclusivament al waterpolo, i el 1948 assolí el subcampionat d’Espanya i disputà els Jocs Olímpics de Londres amb la selecció estatal

Formada al Club Natació Kallípolis Després de destacar com a júnior, Anna Tarrés la incorporà a la selecció espanyola absoluta el 2009, i guanyà l’or al combo i la plata per equips a la Copa d’Europa 2009 Posteriorment assolí les medalles de bronze per equips en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i els Campionats del Món 2011 els títols europeus en equip i combo 2012 i les medalles de plata continentals 2010 en aquestes mateixes proves, i el subcampionat en la Copa d’Europa 2011

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Vinculada al Club Natació Kallípolis, s’inicià el 1979 a les ordres de César Villegas Aviat es convertí en la millor nedadora espanyola de natació sincronitzada de l’època, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i en el Campionat del Món 1986 El 1988 es retirà i passà a fer d’entrenadora al mateix club El 1994 començà a collaborar amb la selecció espanyola, de la qual fou la màxima responsable entre el 1997 i el 2012, i aconseguí el nombre d’èxits més gran de la seva història Conquerí quatre medalles olímpiques, una de plata i una de bronze a Pequín 2008 i dues de plata a…

Especialista en estil lliure, fou plusmarquista mundial dels 400, 800 i 1 500 m lliures Obtingué tres medalles d’or 400 m, 800 m i 400 m estils als Jocs Olímpics de Seül, el 1988, i una 800 m als Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992 Entre altres trofeus, guanyà també tres medalles d’Or 400 m lliures i 800 m lliures als Campionats del món de Perth 1991 i als de Roma del 1994 800m lliures Es retirà després dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en què no guanyà cap medalla L'any 2011 intentà sense èxit qualificar-se per als Jocs Olímpics de Londres del 2012