Resultats de la cerca

Forma part del programa olímpic, en categoria masculina i femenina

El programa olímpic masculí i femení inclou el salt de trampolí i el salt de palanca , efectuats des d’un trampolí elàstic situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua de la piscina Els de palanca fixa són fets des d’una superfície rígida collocada a 5,75 i 10 metres d’alçada Els diversos salts reconeguts i homologats per la Federació Internacional són puntuats d’acord amb uns barems tenint en compte la dificultat el coeficient va des d’1,1 a 2,9 i l’execució bellesa, estil, entrada en l’aigua, etc

Membre del Club Natació Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de trampolí 1924, de palanca 1922, 1924, 1925 i de salts variats 1926 També fou campió d’Espanya de salts de palanca 1923 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924

Membre del Club Natació Barcelona, el 2010 fou campió de Catalunya absolut en les especialitats de trampolí d’1 m, trampolí sincronitzat d’1 m, trampolí de 3 m i palanca de 10 m En l’àmbit estatal, el mateix any es proclamà campió absolut de palanca sincronitzada de 10 m

Competí pel Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Barcelona Fou set vegades campió de Catalunya de trampolí de 3 m 1942-48, les tres primeres amb el Mediterrani, i quatre vegades de palanca de 10 m 1944, 1945, 1946, 1948 En l’àmbit estatal, assolí cinc títols des del trampolí 1942, 1944, 1945, 1946, 1948 i sis des de la palanca 1942, 1944-48 El 1953 introduí la natació sincronitzada a Barcelona amb el nom de ballet aquàtic , amb motiu de la inauguració de les piscines que la seva empresa Olimpia construí Més endavant fundà la Societat Atlètica Barcelona, amb les seccions de…

Competí amb el Club Esportiu Mediterrani El 1943 fou campió de Catalunya i d’Espanya de primera categoria en salts de palanca de 10 m

Membre de la Societat Atlètica de Barcelona, fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya de salts de trampolí de 3 m 1954, 1955, 1956 i dos cops de palanca de 5 m 1955, 1956 En l’àmbit estatal aconseguí els títols absoluts en aquestes dues especialitats els mateixos anys

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…

S’inicià en l’esquí alpí l’any 1950 a la Molina i començà a competir el 1953 amb l’equip del Centre Excursionista de Catalunya Fou campiona de Catalunya d’eslàlom gegant 1960, 1962 i pujà al podi en dos Campionats d’Espanya 1955, 1962 Guanyà la prova d’eslàlom especial i gegant en el Derby Internacional Super Molina 1962 Membre de la Societat Atlètica Barcelona, on practicà la natació sincronitzada des del 1953 i els salts de trampolí i palanca des del 1956 Des del 1991 forma part de l’equip de veteranes de natació sincronitzada del Club Natació Kallípolis