Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de trampolí 1924, de palanca 1922, 1924, 1925 i de salts variats 1926 També fou campió d’Espanya de salts de palanca 1923 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924

Membre del Club Natació Montjuïc, el 2003 fou campiona absoluta d’Espanya de salts sincronitzats de trampolí de 3 m i de palanca de 10 m, fent parella amb la saltadora balear Francesca Bauzà Aquest mateix any també aconseguí els títols estatals d’hivern i d’estiu en trampolí d’1 m i de 3 m en el campionat per grups d’edat Amb la selecció espanyola, participà en el concurs Open d’Escòcia 2002, en la trobada d’Aquisgrà, Alemanya, i en el Campionat d’Europa júnior 2003, totalitzant vint-i-una actuacions internacionals tres en categoria absoluta i divuit en categoria júnior

Fundat al principi de la dècada de 1950, Joan Ricart, campió d’Espanya de salts als anys quaranta, presidí el club i Cèsar Villegas, un dels precursors de la natació sincronitzada a Espanya, en fou l’entrenador Des del 1952 organitzà anualment la Setmana Internacional de natació sincronitzada a la piscina de Montjuïc, on acudien especialistes d’arreu del món El 1958 organitzà el primer campionat de natació sincronitzada juntament amb les Federacions Espanyola i Catalana de Natació També organitzà diversos Campionats de Catalunya de salts Entre el 1960 i el 1962 l’…

Format al Club Natació Atlètic, el 1924 passà circumstancialment al Club Natació Barcelona per poder participar en els Jocs Olímpics de París i després tornà al seu club d’origen Fou campió de Catalunya 1922 i campió d’Espanya de salts de trampolí 1924

Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1995-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2006 Fou quatre cops campió de Catalunya 2003-06 i guanyador del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 2002 En diferents etapes 2003-06 també fou professor de salts de trampolí de l’escola de salts de la federació catalana, de la qual rebé la medalla al mèrit esportiu 1999

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1993-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2003 Fou tres cops campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i doble campió d’Espanya hivern i estiu del 2002 de salts sincronitzats fent parella amb Carles Guinovart Fou sis cops internacional júnior i participà en els Campionats d’Europa 2000 Posteriorment fou entrenador i director tècnic de salts de la federació catalana 2003-06 i dirigí la…

Inaugurada el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, fou la primera piscina de dimensions olímpiques que es construí a l’Estat espanyol Els primers anys acollí diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia Durant el període 1929-62 fou seu permanent dels Campionats generals de Catalunya i escenari d’onze Campionats absoluts d’Espanya El 1955, després de ser reformada, acollí els II Jocs Mediterranis El 1990 fou remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i passà…

Practicà la natació sincronitzada i els salts al Club Natació Barcelona, i fou campiona d’Espanya de salts 1951 Passà al paracaigudisme l’any 1980, i competí internacionalment a partir del 1993 en freestyle figures acrobàtiques Disputà dos Campionats del Món a Empuriabrava 1995, 2002, dos Jocs dels Esports 1997, 2001 i els primers Jocs Aeris Mundials 1997

Membre del Club Natació Barcelona, l’any 1949 ingressà al Collegi Català i el 1952 al Comitè estatal i s’especialitzà en jutge de sortides de natació i en waterpolo El 1961 fou reconegut pels estaments internacionals Dirigí partits de waterpolo en un Campionat del Món 1973, quatre Campionats d’Europa 1962, 1966, 1970, 1974 i dos Jocs Mediterranis 1967, 1971 El 1970 fou elegit president del Collegi Català, que el 1987 el nomenà Membre d’Honor La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de Serveis Distingits de bronze 1966, argent 1972 i or 1980, i la Federació Catalana, la del…