Resultats de la cerca

Pionera de la llarga distància Fou la primera nedadora de l'estat espanyol que travessà l’estret de Gibraltar 1957 Més tard travessà el canal de la Mànega en ambdós sentits, d’Anglaterra a França 1958 i de França a Anglaterra 1961, i fou la primera dona al món que ho aconseguí També fou la primera dona que feu la travessia Concordia-Colón Argentina-Uruguai, el 1963 El 1969 nedà des de Menorca fins a Mallorca en 21 h i 10 min, i creuà el llac Ness en 16 h i 13 min El 1965 intentà la travessia Cap de la Nau-Eivissa, però abandonà pels forts corrents quan ja arribava,…

Especialista en crol i membre del Club Natació Atlètic, fou campió infantil de Catalunya de fons com a guanyador de la Travessa del Port de Barcelona 1955 Es decantà pel waterpolo i el 1958 passà al Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1959, 1960, 1961, 1963, 1964 i intervingué en dues Copes d’Europa de clubs 1965, 1966 Amb la selecció estatal jugà 5 partits internacionals i participà en el Torneig de les Sis Nacions 1965

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou subcampió d’Europa júnior 1989 Posteriorment competí amb el Metropole de Las Palmas i el Santa Olaya de Gijón Guanyà diversos Campionats de Catalunya en 200 i 400 m lliure i d’Espanya en relleus, i també el títol estatal dels 400 m lliure 1992 Participà en la travessa per relleus Sóller-Tarragona 1994 amb els tragamilles de Reus En l’àmbit internacional, formà part de la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys i passà a competir en triatló

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Començà a nedar i a jugar a waterpolo al Club Natació Catalunya el 1931, any de la fundació del club Participà en diverses edicions de la Travessa al Port de Barcelona Durant la dècada de 1940, s’inscrigué al Club Natació Atlètic a causa del trasllat del CN Catalunya al barri de Gràcia L’any 1960 feu les proves per exercir d’àrbitre de natació, salts i waterpolo, i el 1963 ja tenia nivell d’àrbitre estatal Fou jutge de tot tipus de proves des de torneigs regionals fins a competicions internacionals Des del 1962 també fou jutge de competicions de salvament i socorrisme El 1970 assumí el càrrec…

Especialitzat en curses de llarga distància Es formà al Club Natació Sabadell, al qual pertany, encara que competí als Estats Units durant la seva etapa d’estudiant d’Art Dramàtic a la Universitat de Carolina del Sud 1993 Obtingué la copa del món de llarga distància el 1997 en guanyar cinc de les set proves, i el Campionat del món en aigües obertes en 10 kms a Honolulu el 2000 i a Montreal el 2005 en 25 kms la segona posició a Perth 1998 en 25 kms, a Honolulu 2000 en 5 i 25 kms, a Barcelona 2003 en 25 Kms i la tercera posició en 10 kms també en aquest campionat Ha estat també dos cops…

Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…