Resultats de la cerca

Els corredors porten un casc de protecció al cap, guants amb proteccions metàlliques, colzeres, genolleres i unes punxes d’acer a la punta de les botes per a frenar i dirigir el petit trineu Es poden aconseguir velocitats màximes d’uns 150 km per hora al final de la pista Fou esport olímpic en els jocs del 1928 i el 1948, al Cresta Runx de Sankt-Moritz

Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals

El mànec, de 75-80 cm de llarg, és generalment de fusta o bé de fibres artificials a fi de fer-lo més lleuger la pala i el pic són d’acer Serveix com a mitjà de progressió tallant preses i graons en el glaç i com a mitjà d’assegurança passant la corda a l’entorn del mànec clavat a la neu

El giny —biplaça o de quatre places—, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/hora La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa uns 1 500-1 800 m de longitud, amb un desnivell de 8-15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i admet com a vàlides les sacsades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar la velocitat Les proves, compostes de quatre sèries,…

El seu pes complet és de 7,265 a 7,285 quilos, amb una llargada total bola i cable d’1,175 a 1,215 m El llançament de martell prové dels antics jocs folklòrics dels pobles celtes a Escòcia i a Irlanda, i forma part del programa olímpic des del 1900 París Hom el practica des de dins d’un cercle de 2,13 m, envoltat d’una gàbia metàllica oberta per un dels costats, com a mesura de protecció per als espectadors L’atleta agafa el martell amb totes dues mans i el fa girar entorn seu, sense moure el cos, per tal d’adquirir l’acceleració necessària perquè amb una volta, amb dues o gairebé sempre amb…

La sola de cada llenca és travessada longitudinalment per un o més canals que permeten de mantenir la direcció, i els cantells respectius van proveïts d’uns bordons metàllics que “mosseguen” la neu i permeten un major domini dels moviments Llur longitud, altura i elasticitat varien segons l’especialitat a practicar, l’estatura i el pes de qui els utilitza i les condicions de la neu Les fixacions que subjecten els peus a cada esquí van proveïdes de ressorts automàtics que alliberen el peu en cas de caiguda violenta

Bé que hom té notícies d’anteriors visites de l’home a innombrables coves, cal arribar a l’any 1748 per a començar a parlar d’espeleologia, gràcies a les exploracions de Nagel i Esper aquest darrer, en descobrir en unes cavernes de Francònia una gran quantitat d’ossos fossilitzats, creà un ambient expectant que facilità els inicis de la paleontologia per Cuvier 1771 El 1840, Lindner arribà al fons de l’avenc de Trebiciano - 322 m, i deu anys més tard Schmidt navegà per alguns rius subterranis de la regió d’Ístria però fou Édouard-Alfred Martel 1859-1938 qui, amb els seus estudis i…

En aquesta especialitat el blanc vàlid és el cos sencer de l’adversari Fou la primera especialitat a la qual hom aplicà l’indicador electrònic 1933

Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…