Resultats de la cerca

Nasqué durant el s XVII a les illes Ryū Kyū La tècnica del karate consisteix a concentrar tota la força del cos en un punt determinat, gairebé sempre la mà, per copejar l’adversari en les parts vitals La reglamentació esportiva, creada per Funakoshi 1869-1957, prohibeix els cops la victòria és atorgada calculant els cops més ben dirigits però no consumats El 1970 se celebraren els primers campionats del món a Tòquio

Són aparells propis dels esports de roda petita els patins de rodes, els patins en línia, el monopatí i el patinet La World Skate, nom actual de la Federació Internacional de Patinatge, reconeix com a esports de roda petita l’alpí en línia, el descens, l’estil lliure d’escúter, l’estil lliure en línia d’eslàlom, l’estil lliure en línia de carrer, l’ hoquei sobre patins , l’hoquei sobre patins en línia, el partit de patinatge, el patinatge artístic de rodes, el patinatge de monopatí i el patinatge en línia de velocitat

La seva pràctica, lligada a l’entrenament del guerrer, és molt difosa al Japó i s’introduí a Europa 1931 a través d’Anglaterra El 1909 es fundà el primer collegi de la federació de kendo sota la direcció de Noboru Watanabe

L’entrenador ensenya l’estil de l’esport respectiu, explica les tàctiques a emprar en la competició, s’ocupa de la preparació física dels esportistes i vetlla per mantenir-los un esperit estimulant

Començà a practicar-se als països nòrdics com a mitjà de desplaçament en els llocs que la neu cobria el sòl la major part de l’any Les competicions poden ser d’estil lliure o clàssic En el clàssic els esquís passen per dos carrils i en el lliure van per camins oberts 

Els salts de trampolí són efectuats des d’un trampolí de 70 i de 90 m de llargada, l’alçada total del qual pot ésser modificada en 1,8 m Hom puntua segons un barem amb un coeficient de 0 a 20 tenint en compte la puntuació d’estil i la llargada del millor dels dos salts a què té dret el participant Els salts acrobàtics són una modalitat d’esquí artístic i consisteixen a saltar des d’un trampolí i fer figures acrobàtiques a l’aire

Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició