Resultats de la cerca

Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que és la més…

Actualment totes les fixacions són de les dites automàtiques , que es caracteritzen pel fet que quan la bota tendeix a moure's sobtadament i amb una certa força respecte dels seus enclavaments mecànics —en cas d’una topada o d’una caiguda— l’un o l’altre, o tots dos alhora, s’obren i alliberen la bota de l’esquí, tot impedint així traumatismes greus en les cames de l’esquiador

La profunditat ha d’ésser superior a 1,80 m Cada equip és format per set jugadors un porter, dos defenses, un mig i tres davanters i quatre suplents, que poden ingressar a l’equip en substitució d’algun company, amb l’autorització de l’àrbitre Els partits es disputen en quatre períodes de set minuts de joc real, amb dos minuts de descans entre cada període Guanya l’equip que fa més gols Les porteries fan 3 m de llargària i una alçària de 90 cm per damunt de l’aigua La pilota, de 68 a 71 cm de diàmetre, ha de pesar més de 400 g i menys de 450 És considerat com a falta llançar intencionadament…

Es fa en dues jornades consecutives en l’ordre següent en la primera, 100 metres llisos, salt de llargada, llançament del pes, salt d’alçada, i 400 metres llisos en la segona, 110 metres tanques, llançament del disc, salt amb perxa, llançament de la javelina i 1 500 metres llisos Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme Forma part dels Jocs Olímpics des del 1912

La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a 82 semipesant , fins a 90 pesant , fins a 100, i superpesant , més de 100 La lluita ha…

És fet en dues jornades consecutives i n'hi ha de dos tipus heptatló masculí, que es realitza en pista coberta 60 m llisos, salt de llargada, llançament de pes, salt d'alçada, 60 m tanques, salt de perxa i 1000 m i femení, que es realitza a l'aire lliure 100 m tanques, salt d'alçada, llançament de pes -4kg-, 200 m llisos, salt de llargada, llançament de javelina i 800 m Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme

El seu pes complet és de 7,265 a 7,285 quilos, amb una llargada total bola i cable d’1,175 a 1,215 m El llançament de martell prové dels antics jocs folklòrics dels pobles celtes a Escòcia i a Irlanda, i forma part del programa olímpic des del 1900 París Hom el practica des de dins d’un cercle de 2,13 m, envoltat d’una gàbia metàllica oberta per un dels costats, com a mesura de protecció per als espectadors L’atleta agafa el martell amb totes dues mans i el fa girar entorn seu, sense moure el cos, per tal d’adquirir l’acceleració necessària perquè amb una volta, amb dues o…

Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilitzacions a terra, estrangulacions, luxacions i claus de braç És practicat en una sala dojo damunt d’un sòl més o menys tou tatami el lluitador vesteix un uniforme blanc quimono , de pantalons i jaqueta, que en facilita els moviments La jaqueta va lligada per un cinturó d’un color determinat, segons el grau de coneixements del judoka El judo actual fou creat oficialment l’any 1882, per Jigoro Kano, amb la fundació del seu club, el Kodokan, a Tòquio S'inspirà en una lluita de l’època feudal el jujutsu, que podia fins i tot causar la…