Resultats de la cerca

La persona que el mena s’hi colloca estirat sobre l’esquena Per a conduir-lo hom acciona amb el peu un dels dos patins, que també fa de fre Deriva del trineu clàssic i entrà en l’esport els anys cinquanta els primers campionats del món foren el 1958 És esport olímpic des dels Jocs Olímpics d’Innsbruck 1964 La classificació d’una competició de luge és feta sumant els temps de les mànegues disputades quatre mànegues per a les proves individuals masculines i femenines i dues per a les proves de parelles només masculines

El giny —biplaça o de quatre places—, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/hora La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa uns 1 500-1 800 m de longitud, amb un desnivell de 8-15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i admet com a vàlides les sacsades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar la velocitat Les proves, compostes de quatre sèries,…

Els corredors porten un casc de protecció al cap, guants amb proteccions metàlliques, colzeres, genolleres i unes punxes d’acer a la punta de les botes per a frenar i dirigir el petit trineu Es poden aconseguir velocitats màximes d’uns 150 km per hora al final de la pista Fou esport olímpic en els jocs del 1928 i el 1948, al Cresta Runx de Sankt-Moritz